Per Andreu Gomila

Tot espectacle necessita una casa, un lloc on néixer, créixer i desenvolupar-se. Hi ha companyies que gaudeixen de sala d'assaig, però no és el més comú. I la majoria d'artistes i col·lectius necessiten els diferents espais que hi ha repartits pel país, amb un èmfasi especial a Barcelona, que ofereixen l'oportunitat als creadors d’aixecar les seves obres. N'hi ha de tota mena, des de centres oficials vinculats a ajuntaments o equipaments, fins a fundacions i companyies que ofereixen les seves instal·lacions a altres creadors.

El Graner (Barcelona)
El 2024, el centre de creació de dansa i arts vives de Barcelona, vinculat al Mercat de les Flors, haurà tingut fins a 32 residències d'artistes d'arreu del món. Els vincles amb els creadors que estan en el procés d'aixecar un nou espectacle van des de la modalitat d'artista associat, amb una durada de dos anys, fins a la d'artista emergent. El màxim que poden estar al Graner és de dos mesos i un mínim de tres setmanes, segons el tipus de residència que l'artista necessita. Les residències estan remunerades (fins a 4.000 €/any) i avui dia el Graner és, segurament, el centre més sol·licitat del país. Hi han passat des de Hofesh Shechter, a La Veronal, fins a Núria Guiu.

Espai nyamnyam (Mieres)
La masia de la Garrotxa que gestionen els nyamnyam és, durant l'any, el centre de creació del festival “Si no vols pols”. Cada un dels artistes participants hi fa una residència de creació que expandeix el treball intern del cicle a tot l'any. Així, totes les propostes estan vinculades al context (humà i no humà) en un format que s'adapta al lloc, amb l'Espai nyamnyam com a epicentre físic i artístic.

Fabra i Coats: Fàbrica de Creació (Barcelona)
La Fabra i Coats és un viver artístic de primer nivell on hi conviuen creadors de diferents disciplines. Les residències són d'un mínim d'un mes i comporten la cessió d'espais. En el camp escènic, ara mateix hi ha Carla Rovira, Andrea Jiménez, Glòria Ribera, Hermanas Picohueso i Parking Shakespeare, entre d'altres. Els artistes residents tenen accés a espais flexibles i adaptables a la seva activitat, als quals poden accedir a través de diferents convocatòries. També se’ls facilita suport i eines per poder establir vincles i relacions més enllà de l’equipament, de manera que puguin donar un impuls a la seva carrera.

L'Animal a l'Esquena (Celrà)
L'espai de creació que la companyia Mal Pelo té a Celrà fa anys que està obert a tota mena de propostes. I està associat amb diferents centres de Mallorca, el País Basc, Galícia i el Líban. Aquí, per exemple, han aixecat els seus últims espectacles Xavier Bobés i Baró d'Evel. La convocatòria està oberta de manera permanent, i a partir d'això confeccionen un calendari que els permet rebre les propostes dels creadors.

L'Estruch (Sabadell)
Dempeus des del 1995, L'Estruch és un referent indiscutible, a banda d'haver estat el primer centre de creació artística de Catalunya. S’hi desenvolupen projectes de dansa, circ, teatre, música, arts visuals i creació multimèdia. Ofereixen tant residències de creació com de formació. Des dels seus inicis està molt vinculat, sobretot, al circ i a la dansa.

L'Obrador (Deltebre)
Fundat pel ballarí i coreògraf Roberto Olivan el 2016, el centre de Deltebre està enfocat a artistes que treballin des del cos, una línia molt vinculada a la dansa i al circ, així com a nous llenguatges i formes de moviment que poden néixer de la fusió entre disciplines. Des del 2020, obre anualment una convocatòria pública amb l'objectiu de seleccionar els projectes de creació artística nacionals i internacionals que es podran desenvolupar a les seves instal·lacions.

La Bonne + Antic Teatre (Barcelona)
La Bonne i l'Antic Teatre s'han aliat per esperonar les creacions de dones artistes en l'àmbit escènic. Ofereixen quatre setmanes de residència, s’adrecen a projectes amb perspectiva feminista que estiguin en la fase final i, especialment, als que comportin risc i innovació en la recerca i el desenvolupament de nous llenguatges escènics, de nova dramatúrgia (originals) o de creació col·lectiva. Un cop la funció passi a sala, donen el 80% de la taquilla a l'artista o la companyia.

La Caldera (Barcelona)
Fa 25 anys que La Caldera funciona com a centre de creació de dansa, primer a Gràcia i ara a les Corts. El seu objectiu és donar suport a la creació de trajectòries artístiques i, per aquest motiu, les residències són el seu element troncal. El 2025, rebran tretze residències i disposen d’un pressupost de 30.000 euros, que reparteixen entre els projectes vencedors, segons les necessitats de cadascú.

La Central del Circ (Barcelona)
Gestionada per l'Associació de Professionals del Circ de Catalunya i fundada el 2008, és el centre neuràlgic de la creació quan parlem de circ. I treballa per donar suport a les arts del circ i acompanyar els projectes artístics en els àmbits de la creació, la gestió, la producció i la difusió. Cada any acull una quinzena d'artistes, de les prop de cent cinquanta sol·licituds que reben, i està molt ben connectada en l’àmbit internacional.

Nau Ivanow (Barcelona)
La Nau Ivanow és, segurament, l'espai més important del país per a la majoria de companyies emergents, ja que les residències no són de poques setmanes, sinó de quatre anys. Busquen el seu creixement i afavorir un treball sense pressió, flexible i amb el compromís d’oferir les eines necessàries per fer el pas cap a la professionalització, cosa que inclou una dotació econòmica important. Ara, per exemple, hi són Ça Marche, Monte Isla, Llum de Fideu i Amaga, entre altres. Darrere de la Nau Ivanow i la Fundació Sagrera.

Roca Umbert. Fàbrica de les Arts (Granollers)
Instal·lada a la capital del Vallès Oriental des de fa vint anys en la que va ser la fàbrica més gran de Granollers, ofereixen residències de creació, d'investigació i per a artistes emergents amb la finalitat de donar suport a projectes vinculats a les arts en moviment. Les estades es poden allargar fins a quatre mesos i estan dotades econòmicament. El 2024, ha acollit dotze artistes i companyies.

Sala Beckett (Barcelona)
La sala del Poblenou ofereix tota mena de residències, però és l'única que està oberta als dramaturgs. No només tria un dramaturg resident durant la temporada, que rep l'encàrrec d'escriure una obra que s'estrenarà a la mateixa Beckett i per la qual rebrà 7.500 €, sinó que també atorga els ajuts Benet i Jornet per a l’escriptura teatral en llengua catalana, els beneficiaris dels quals reben 2.500 euros per a l’escriptura de l’obra. Alhora, ofereix residències de dues setmanes per a dramaturgs no catalans que viuen a altres territoris d’Espanya i a l’estranger.

Teatre Nu (Sant Martí de Tous)
Fa més de vint anys que Sant Martí de Tous (Anoia) compta amb un oasi teatral i els darrers anys han incorporat les residències creatives al seu projecte. Una manera d'obrir-se a la comunitat artística. I per això acompanyen i s’hi desenvolupen processos creatius d’altres companyies i artistes, a través de la facilitació d'espais d’assaig i producció. Ofereixen deu dies de residència, tant si el projecte és a les beceroles com si està en la fase final. Disposen d'un allotjament per a un màxim de cinc persones, espais de treball i acompanyament.

TNT (Terrassa)
El festival de noves tendències terrassenc ha incorporat les residències artístiques dins el seu ADN i s’adreça a companyies i artistes que se situïn en l'àmbit dels nous llenguatges artístics, l’escena híbrida, la recerca i la innovació. Està molt ben dotat (prop de 80.000 €) i pot rebre fins a sis projectes diferents, que poden gaudir de fins a quatre setmanes d'assaig. Totes les propostes s'estrenen al TNT de l'any següent en règim de coproducció.

SEGUEIX LLEGINT: Les obres del Grec 2024 més enllà del Grec