Potser et sembla que avui en farem un gra massa parlant de coixins, butaques i bancs de pedra, que ens perd l'estètica, però és per rumiar-hi si saps que els 1.100 assistents de les 7 Hores de Rock que es van celebrar al Grec l1 de juliol del 1976 van aguantar estoicament asseguts en els bancs de pedra de l'amfiteatre durant tot lespectacle. Entre els testimonis daquella nit sorprenent hi havia Antoni Batista, que a la crònica publicada lendemà al Diari de Barcelona parlava del públic que llevaba 7 horas sentado sobre piedras y con los glúteos prácticamente destrozados puesto que nadie, nadie, compró una almohadilla.

Calia tenir uns bons glutis per suportar la duresa del pedrís. Els coixins que oferia lorganització eren necessaris, però no van triomfar. En el concert del cantaor Manuel Gerena daquell mateix any només sen van llogar cinc. I això que la humitat és una convidada assídua a les nits del Grec. Senyal que el recital pagava la pena!

Ara bé, com que tampoc calia fer patir les natges per sempre més, finalment la direcció dElena Posa hi va acabar posant remei. Durant el seu mandat, que es va iniciar el 1988, el Grec va canviar de nom. Tot i que el primer any va dir-se Festival de Barcelona, des del 1989 el Grec és el Festival destiu de Barcelona. Aquesta nova etapa va començar amb un bon regal per als espectadors, una millora notable dels espais escènics, amb la installació de les conegudes butaques de color gris i amb respatllers que permeten alleugerir la duresa del granit de lamfiteatre.