Per Andreu Gomila

Fa tot just tres anys que La Veronal va inaugurar el festival Grec amb 'Voronia', una baixada als inferns que s'ha vist a mig món durant aquest període i que molts vam veure com el final d'una etapa de la companyia barcelonina liderada per Marcos Morau. D'aleshores ençà, de 2015 a ara, hem vist poc Morau i companyia per casa nostra, amb el coreògraf embrancat en mil projectes a tot arreu, de Pequín a Copenhaguen. Hem pogut gaudir de 'Kova. Geographic Tools' (SAT, 2016), de 'Bologna: Pasolini' (Fira Tàrrega, 2017) i d''Equal Elevations' (Temporada Alta, 2016), però de res tan gran com 'Voronia'. De Grec a Grec, Morau torna a estrenar a Barcelona amb 'Pasionaria', en el que és un nou cicle per a la companyia, una altra clau volta en el seu llenguatge.

1. UN NOU LLENGUATGE
“Al Grec 2015, vam arribar en un moment en què havíem refinat molt el llenguatge. Sabíem qui érem, on érem. Han passat tres anys i m'adono que allò que es va generar aleshores és un sostre. No és que no hi ha hagi res més, sinó que hem de mirar d'arribar a un altre lloc... Jo conec un llenguatge i faig filigranes amb aquest llenguatge. Allò era 'Voronia'. Ara estic per sobre d'allò i deixo que el moviment em traspassi. El ballarí no fa les coses així o així, sinó que és al mig del moviment. És una qüestió de maduresa”.

2. LES EMOCIONS
“Les emocions són una cosa que sempre m'han interessat molt. Tant que a 'Pasionaria' he intentat parlar d'aquesta manca d'emocions. Quan arribes a un punt expressiu corporal... La dansa és expressió i encara que jo estigui sempre bloquejant l'emoció de la ballarina, jo treballo amb el cos a nivell formal i a la superfície em sento molt còmode. La forma i el contingut s'han de relacionar molt. Jo intento bloquejar l'emoció. No és que els meus espectacles siguin emocionals, sinó al contrari. L'emoció surt cap enfora, cap a l'espectador. Possiblement, si parles amb els ballarins, ells no pensen en cap emoció, no són portadors de res. Hi ha ballarins a qui els interessa molt. Evidentment, no són màquines. Quan arriben a l'assaig, porten moltes coses a dintre. I, quan surten a escena davant de 500 persones, també. Jo mai no els he dit què són. Els he explicat moltes coses. Però no treballem l'emoció”.

3. LES NO HISTÒRIES
"He intentat no explicar cap història. Quan s'alça el teló, l'espectador intenta pujar al tren de la muntanya russa i baixar. Costa molt fer una no història. De seguida és: ¿i on és la lògica? ¿I on és la trama? ¿On és la dramatúrgia? Si us plau, desendreci's una mica. La dramatúrgia, de vegades, està per a què no hi hagi dramatúrgia".

4. L'INTÈRPRET NO ESTÀ PER SOBRE DE L'ESPECTADOR
“És una lluita que tenim uns quants directors. El ballarí és el portador del missatge, el qual ha d'arribar a l'espectador. A 'Pasionaria' està present perquè està absent. És com la llum a Caravaggio, que hi és perquè no hi és. Aquí passa el mateix. Juguem amb la carcassa de l'emoció, amb l'expressivitat, però tot és mentida. És una al·legoria del futur. O no, perquè ja som així”.

5. NOUS BALLARINS
“És necessari que entri gent nova. Jo ho necessito sempre. Si no, es genera una mena de família que, per una banda m'agrada i, per l'altra no. M'agrada que entri gent de qui puguem aprendre coses... Les ballarines que han entrat ara són gent que va haver d'exiliar-se i amb qui he treballat quan altres companyies m'han convidat a treballar amb elles. Àngela Boix era a Gal·les, Núria Navarra era a Noruega... Jo les vaig portant a casa. No com l'Arca de Noè. És gent que vol tornar a casa”.

6. NOU COREÒGRAF
“No entenc així la companyia. No és un col·lectiu on van entrant creadors. No és una companyia nacional ni de repertori. És una companyia d'autor”.

7. EL FUTUR DE MARCOS MORAU
“Europa va a una velocitat i jo no puc anar a aquesta velocitat. Ara estic feliç perquè ara decideixo què vull fer. No puc fer-ho tot. Des de la modèstia, necessito saber què vull fer... L'òpera és el que està trucant a la meva porta. Ara faig 'Carmen' a Copenhaguen. Després faré 'Orfeu i Erudície' a Lucerna. Ja comencen a venir coses. Tinc un projecte al Real de Madrid. M'he de provar. També em ve de gust no fer res. Sempre viatjo per treballar, a Zuric, a Seül...”.

8. LA VERONAL A L'ÒPERA
“Ho hem de fer a poc a poc. No ens veig encara al Liceu. I mira que he treballat a teatres grans d'Europa”.