Blog
De Manel a Nico Roig. El pop català en 5 cançons
Per Andreu Gomila
Fa més d'una dècada que el pop fet a casa nostra compta amb una munió d'artistes indiscutibles, els quals, a més, gaudeixen d'una munió de fans que omplen els seus concerts, toquin on toquin, vagin on vagin. El Grec 2020 serà, històricament, un dels que haurà comptat amb un més gran nombre de bandes del país. Fem un repàs del top 5 del festival a través de cançons que han marcat els últims anys.
Per la bona gent – Manel (2019)
El 'single' de l'últim disc dels Manel és, sens dubte, un dels seus millors temes, que no són pocs. En 3 minuts i 54 segons resumeix què són ells, d'on venen, què els inspira i com fan front als nous temps. D'entrada, tenim un sàmpler de Maria del Mar Bonet cantant 'Alenar' (1977), cosa que els connecta amb el temps històric, amb la Nova Cançó. I, per la seva banda, la lletra s'inspira en un conte de la nord-americana Flannery O'Connor 'Good Country People', que recull l'univers literari de la banda. I, cosa insòlita, podem sentir Guillem Gisbert rapejar, la seva veu s'alterna amb la de Roger Padilla, l'altre cantant de la banda.
La jove cantautora de Vilassar de Mar (té només 29 anys!) ja va guanyar el 2015 el premi Miquel Martí i Pol, que impulsa Lluís Llach, per una versió d''El fugitiu' del poeta de Roda de Ter. Al seu tercer disc d'estudi, inclou '21', un tema que és un cant a la diversitat, potser el més pop de l'àlbum. La cançó conté un fragment del pensador uruguaià Eduardo Galeano, on afirma que el millor que té el món són els diferents mons que conté, la infinitat de maneres que tenim de viure, de crear, menjar, estimar, celebrar...
Amb tot – El Petit de Cal Eril (2013)
Aquest tema, central al disc 'La figura del buit', és ja un himne generacional. El de Guissona és, segurament, el músic que està més en forma. En tretze anys, ha publicat vuit discos, plens de salts mortals, una sonoritat que marca la diferència i unes lletres cada cop més inspirades. 'Amb tot' és un abans i un després, un tema que parla, foixià, de la solitud del creador i, alhora, de la importància del seu entorn, dels seus amics. Parla de les ganes de viure, de riure, de les ganes d'enlairar-se, de tot el que l'inspira a l'hora de fer cançons.
Apologia de la ingenuïtat – Els Amics de les Arts (2017)
El 2018, el famós quartet es va convertir en tercet, amb la marxa d'Eduard Costa, però això no ha fet perdre pistonada a una de les bandes més populars del país, condició que ja van assolir amb el seu segon disc, 'Bed and breakfast' (2009). A 'Apologia de la ingenuïtat' fan un cant al 'carpe diem', una tònica dels seu univers. Parlen de Walt Whitman, d''El club dels poetes morts', de Lord Byron i deixen clar que “no intenten alliçonar ningú”. I que el més important, al final, són les petites coses de la vida.
Suc de síndria – Nico Roig (2020)
El cantautor pop ha estat involucrat en molts projectes musicals (acompanya Pau Vallvé, Refree i Maria Coma, entre d'altres) i teatrals (treballa amb Agrupación Señor Serrano, per exemple) i té una línia en solitari molt interessant. 'Suc de síndria' forma part del seu quart disc, 'Yo siempre sueño que sí', i alhora és el tema principal del curtmetratge 'Suc de síndria' d'Irene Moray. Parla d'un enamorament no correspost, de dues persones que s'estimen, però que no s'atreveixen a dir-s'ho. Un tema senzill d'una gran projecció lírica.
SEGUEIX LLEGINT: Bellesa i actualitat. Per què encara fem els clàssics grecs?