Per Marcel Barrera. Periodista

En l’essència del circ contemporani hi ha la recerca de noves expressions artístiques a través de la fusió de les arts i la reinvenció del llenguatge del cos i del moviment. França en va ser pionera als anys 70, però al llarg d’aquestes quasi cinc dècades s’ha anat expandint per molts racons del planeta i països com Austràlia, Canadà o Bèlgica ja disposen d’un heterogeni panorama de companyies i centres de creació. Als països bàltics i nord d’Europa es viu un període especialment dolç, i a la Xina el circ contemporani tot just comença a treure el cap. De manera inequívoca, el fenomen no té aturador. Veiem-ho.

FRANÇA
Encara és molt influent, tot i que ja no és l’únic model de referència. Palanca del circ contemporani arreu, França disposa de prestigioses escoles i catorze pols nacionals de circ que participen en la renovació de les formes artístiques. També és l’epicentre de dos projectes que impulsen l’aparició de joves talents a Europa (CircusNext) i la producció d’espectacles (Circostrada). Durant els pròxims mesos tancarà una de les icones del circ contemporani, Cirque Plume, com ja van fer Cirque Aligre i Les Arts Sauts, companyia revelació dels anys 90 alguns membres de la qual han creat CirkVOST. Es tracta d’una companyia de trapezi i pròxima a les danses urbanes i del hip-hop, cada vegada més en contacte amb el circ.

D’altra banda, formacions nascudes a finals dels anys 80 continuen amb un alt nivell creatiu i renovant-se. És el cas de Rasposo, un referent que combina arts plàstiques, cinema i literatura que té nova directora: Marie Molliens. Altres companyies referents com Aïtal o Akoreakro acaben d’estrenar nous espectacles. L’aposta per la creació i l’autoria fa que s’hagi de parlar de múltiples estètiques. Els últims anys han irromput moltes formacions que estan obrint nou camins, com Subliminati Corporation, Loup pour l’homme, Cirque sans nom o Theatre d’un jour. Algunes companyies ofereixen espectacles amb cavalls. A banda dels més coneguts com l’històric Zingaro o Baró d’Evel Cirk, també hi ha EquiNote o Cirque Centaure. I en la línia d’apostar per temes actuals, hi ha en marxa una peculiar proposta sobre maternitat que protagonitzen cinc dones embarassades: 'Me, Mother: Cirque, Scène et Maternité', de Culture en Mouvements.

BÈLGICA
Viu un bon moment. Brussel·les disposa d’un centre internacional de creació de les arts circenses, l’Espace Catastrophe, que va començar a funcionar el 1995 i és un dels principals centres internacionals de creació de circ contemporani. Està en marxa el projecte de construcció d’un espai nou per satisfer les creixents necessitats de creació, innovació i desenvolupament del circ. Cirk à Koekelberg —així s’anomena la nova fàbrica de creació i formació de les arts circenses— tindrà 3.000 metres quadrats amb un gran espai per a l’exhibició. D’altra banda, la prestigiosa escola ESAC (École Supèrieure des Arts du Cirque) disposa d’un nou espai al Campus Ceria d’Anderlecht. De Bèlgica també estan emergint moltes companyies que actuaran aviat per Itàlia i França, com Back Pocket, Carré Curieux, Cie la Scie du Bourgeon, Cie. Menteuses, Gaël Santisteva, Piergiorgio Milano, Poivre Rose o Claudio Stellato. També destaquen els casos de Marta Torrents, artista multidisciplinar catalana resident a Bèlgica que gira amb 'Brut', i Alexander Vantournhout, artista de Flandes que després del seu impactant solo 'Aneckxander', que es va veure al Grec Festival 2016, acaba d’estrenar una nova creació, 'Red Haired Men', que inclou màgia i ventrilòquia.

CANADÀ
Companyies populars com Cirque du Soleil, Cirque Éloize i Les 7 doigts de la Main conviuen amb altres menys conegudes a Europa com el surrealista Cirque Eos, Cirque Alfonse —aquest darrer estiu va actuar per primer cop a Europa i també es va veure al Grec Festival— o Machine de Cirque, creada el 2013, que tot i la seva joventut ja compta amb molta projecció internacional. És destacable l’estratègia de Cirque du Soleil, que els últims anys ha creat un repertori d’espectacles i acaba d’anunciar amb el reclam 'The Return of an Icon' una nova versió del muntatge 'Alegria', que s’estrenarà l’any 2019. Paral·lelament, segueix amb els espectacles de personatges populars que tan bé li han funcionat, i després dels dedicats als Beatles ('Love') i Michael Jackson ('One'), prepara un muntatge dedicat a la vida de Messi. Les 7 doigts de la Main, per la seva banda, està en ple creixement i acaba d’obrir un centre de producció i creació i estrenat el nou espectacle. També destaquen artistes, la majoria d’ells vinculats d’alguna manera a les grans companyies, com l’equilibrista i director Samuel Tréteault, la parella Duo Symbiose, els malabaristes Emile Carey i Patrick Léonard, o la companyia Barcode.

ESTATS UNITS
Amb poca tradició de circ contemporani, va traient el cap a través de les companyies que surten del Center Circus de San Francisco (Califòrnia), escola codirigida per la companyia The Pickle Family Circus, pioners del circ contemporani als EUA. També recentment ha irromput amb força Circus 1903 —circ d’estètica tradicional que l’any passat va aterrar per primer cop a Europa—, l’avantguardista Lucent Dossier Experience o Cirque Mechanics, considerat com la major contribució al circ nord-americà des del Cirque du Soleil.

PAÏSOS BÀLTICS I NORD D'EUROPA 
És un eix important i segurament la zona on el circ contemporani creix amb més força. Alguns països han creat la xarxa Baltic Nordic Circus Network (BNCN) per promoure la cooperació i l'estructuració del sector. A Noruega hi ha dos actors importants, Sirkunst i Cirkus Xanti. A més, a les companyies amb pedigrí com la sueca Cirkus Cirkör, la finlandesa-francesa Circo Aéreo o les suïsses Starlight i Circus Monti, aquestes dues últimes amb carpa, s’hi han de sumar noves propostes com Race Horse (Finlàndia) o Henrik & Louise (Suècia), entre d’altres.

ÀSIA
A la Xina continental, aquest any és segurament el punt de partida del circ contemporani, ja que s’estrena la primera producció i se celebra Pequín i Xangai la primera edició d’un festival de nou circ. També apareixen noves propostes, algunes d’independents, com el Future Circus Lab de Kaohsiung (Xina), i d’altres com el Taipei Arts Festival, a Taiwan, que compta amb suport institucional i promou col·laboracions amb Europa. 

AUSTRÀLIA
És un dels bressols del circ contemporani, juntamb França. Els seus referents més històrics són Circo Flying Fruit Fly i Circus Oz, companyia molt poc convencional amb un fort component visual i humorístic que, després de 40 anys, segueix com a referent i actuant pels cinc continents. Un dels seus últims espectacles és 'Model Citizens', una reflexió sobre alguns mites de la vida moderna. Darrerament també ha obert una nova etapa sota la direcció artística de Rob Tannion, prestigiós artista d'origen australià que ha desenvolupat part de la seva carrera al Circo Price de Madrid. El segon puntal és una formació que va néixer a Brisbane el 1987 com a companyia de carrer amb el nom de Rock 'n' Roll Circus, però a partir del 2004 passa a denominar-se Circa i es converteix, de la mà de Yaron Lifschitz, en un dels referents mundials del circ contemporani, amb espectacles que han viatjat per tot el món i coneixem bé perquè han estat al Grec Festival, com 'Opus' i 'Beyond'. Acaba d’estrenar 'En Masse' i gira per tot el món amb 'Humans'.

ÀFRICA
La capital d’Etiòpia, Addis Abeba, s'ha convertit en els darrers anysen l'epicentre de les arts del circ a l'Àfrica. Allà s’hi organitza l’African Circus Arts Festival, on s’ha presentat el treball de companyies punteres: Fekat Circus (Etiòpia), Marionetas gigantes (Moçambic), el circ urbà Colokolo (Marroc), Sarakasi Trust (Kenya),  Tinafan (Guinea) o Zip Zap Circus School (Sud-àfrica).

LLATINOAMÈRICA
Molt lligada al folklore i a les tradicions. El circ contemporani és present sobretot en tres països: Argentina, Brasil i Colòmbia. A diferència d’Europa, la seva activitat ha anat sempre de la mà del circ tradicional. Circolombia, amb el ball com un dels eixos de treball, és una de les companyies més internacionals i sobresortints, juntament amb Circo Zanni (Brasil) —unió de diverses companyies per fer espectacles de nova creació—, Crescer e Viver (Brasil), Intrépida Trupe (Brasil), Circo No Ato (Brasil), La Tarumba (Perú), Cabaret Capricho (Mèxic) o Royal de Luxe (Chile). També hi és present Cíclicus, companyia catalana dirigida per l’argentí Ley Mendoza que es mou a cavall entre Catalunya i Llatinoamèrica amb espectacles de gran format.