Per Andreu Gomila

A diferència de la majoria de festivals europeus, el Grec 2020 va celebrar-se, amb molta programació a distància, però amb un bon gruix de funcions presencials. Això no obstant, van ser moltes les obres que la pandèmia va posar en quarantena. Des del setembre, se n'han anat programant moltes al De Grec a Grec. Serà, tanmateix, el juliol que ve quan podrem veure algunes perles que havien d'estrenar-se l'any passat.

1. 'Orientació transversal', de Dimitris Papaioannou
Una de les grans revelacions del Grec 2017 va ser, sens dubte, el 'The Great Tamer' del grec Dimitris Papaioannou, punt central d'una trilogia sobre el clarobscur que repassava, formalment, el millor art europeu dels últims segles. A la seva nova creació, que estrena aquest 2021 al Théâtre de la Ville de París, obre un nou cicle tot passant-se al blanc. Papaioannou ha enrolat ballarins de diferents procedències que s'han afegit als intèrprets grecs, amb els quals s'ha col·locat entre els creadors escènics continentals més valorats.

TRANSVERSE ORIENTATION (2021) / a new work by Dimitris Papaioannou / trailer from Dimitris Papaioannou on Vimeo.

2. 'La casa de los espíritus', d'Isabel Allende/Carme Portaceli
L'adaptació de la mítica novel·la d'Isabel Allende havia de ser un dels plats forts del Grec llatinoamericà 2020. Aquesta primavera s'estrenarà a Madrid i arribarà a l'estiu a Barcelona per explicar-nos la vida de la família Trueba. Quatre generacions de xilens i una casa, els quals tracen gairebé un segle d'història xilena, amb tots els atzucacs, conflictes polítics i personals. I, sobretot,  la història d'una nissaga de dones. Anna Maria Ricart n'ha fet la dramatúrgia i Carme Portaceli la posarà de llarg amb un gran repartiment.

3. 'Pedro Páramo', de Juan Rulfo/Mario Gas
L'única novel·la de Juan Rulfo és un dels grans textos de la literatura llatinoamericana del segle XX. Fetitxe, de culte, el pas de Juan Preciado per Comala a la recerca del seu pare ha fet vessar rius de tinta. Mario Gas dirigeix una peça que ha versionat Pau Miró i que compta amb Pablo Derqui i Vicky Peña com a protagonistes d'un escenari ple d'ombres, fantasmes amb veu pròpia i miratges d'una realitat que potser no ho ha estat.

4. 'Una galaxia de luciérnagas', d'Aina Tur
Aquesta és la història d'una noia menorquina que, amb 20 anys, va decidir passar un estiu a Centreamèrica treballant com a cooperant. Tot anava bé fins que uns desconeguts, a punta de pistola, la van parar a la carretera i la van retenir unes hores. Més tard, va poder decidir la sort dels assaltants. Aina Tur ha escrit i dirigit aquesta peça protagonitzada per Anna Alarcón que només vam poder veure en streaming l'any passat, des del Maldà.

5. 'Billy's Violence', de Shakespeare/Jan Lauwers
Amb un repartiment multinacional, en el qual hi ha Nao Albet, Gonzalo Cunill, Irene Escolar i Juan Navarro, el genial autor i director belga Jan Lauwers revisa la violència de les tragèdies shakespearianes amb un prisma contemporani. Ricard III, Iago, Macbeth o Titus Andrònic són alguns dels malvats de Shakespeare que Lauwers portarà a escena. Fa molt de temps que el belga no ens visita amb un gran muntatge.

6. 'Urban Nature', de Rimini Protokoll
La companyia creada per Helgard Haug, Stefan Kaegi i Daniel Wetzel és, segurament, la tropa que més ha eixamplat els límits del teatre europeu en els últims anys. Sempre amb un peu a la realitat, fan servir múltiples formats per parlar del que tenen entre mans. Al juliol, al CCCB, podrem gaudir d'una experiència única: ficar-nos dins una gran instal·lació que Rimini Protokoll ha creat perquè puguem viure i reviure la nostra ciutat. Serem espectadors i actors, objectes i subjectes.

7. 'La gavina', d'Anton Txékhov/Àlex Rigola
L'última aproximació al món txekhovià d'Àlex Rigola s'havia d'estrenar el març passat i la pandèmia ho va impedir. Tampoc no va poder passar pel Grec 2020. S'ha vist a mitja Espanya. I haurem d'esperar al Grec 2021 perquè arribi a Barcelona. Una reconstrucció del clàssic de l'autor rus a partir dels intèrprets que Rigola té en escena, a través dels quals el director ens explica la seva història barrejada amb els personatges de ficció.

SEGUEIX LLEGINT: D'Abdellatif Kechiche a Youssou N'Dour: l'ABC de la creació contemporània africana