Per Andreu Gomila

Molt a prop d'El Born Centre de Cultura i Memòria, al 4t 2a del número 7 del carrer Mirallers, Jacint Verdaguer va practicar exorcismes de 1890 a 1893. En va prendre nota i, molts anys més tard, Enric Casasses en va fer l'edició en un llibre inquietant i hipnòtic que es diu 'Dimonis' (Edicions de 1984). L'any passat, a Temporada Alta, els cabosanroque (Laia Torrents i Roger Aixut) van estrenar la seva versió escènica d'aquelles sessions en què Verdaguer alliberava del diable els que s'acostaven a aquella casa d'oració del carrer Mirallers. Això és 'Dimonis', una coproducció del Grec 2020.

EL PIS ORIGINAL
Torrents i Aixut van tenir l'oportunitat de visitar el pis del carrer Mirallers abans que deixés de ser com era en l'època de Verdaguer. El dia que hi van anar, feien obres, per convertir-lo en un dels tants pisos de luxe que hi ha al Born. Furtivament, entre paletes russos, van aixecar el plànol de l'habitatge. I per això han estat capaços de reproduir-lo a escala 1:1.

LA INSTAL·LACIÓ
Els espectadors entraran dins un espai diàfan, on les parets i les portes estan només marcades. A dins, hi ha diverses instal·lacions sonores i audiovisuals, que ens sorprendran, potser fins i tot ens donaran algun ensurt. Hi veurem ballar Rocío Molina, esdevinguda fantasma. Sentirem El Niño de Elche recitar poemes de Verdaguer. No us direm com ni de quina manera. “Tindràs la sensació d'entrar en una sala d'exposicions, on hi ha diverses instal·lacions que són l'acostament estètic a l'exorcisme des d'un punt de vista sonor”, diu Torrents.

L'AUTOR
Per a Torrents, “Verdaguer és un personatge mal entès, és molt diferent a com ens l'han ensenyat o a com ens ha arribat”. I el compara amb Gaudí, ja que tots dos van ser protegits per les famílies més riques de Barcelona i d'Espanya: el marquès de Comillas i els Güell, respectivament. L'un els feia les cases i l'altre els curava l'ànima, els confessava i els guiava espiritualment. “Tots dos tenen una gran crisi de fe i és quan Gaudí decideix deixar de fer cases per als rics i fer la Sagrada Família, un temple per als pobres. I Verdaguer entra a la casa d'oració a participar dels exorcismes”, assegura Torrents.

PARÀSITS
Torrents afirma que, en aixecar el projecte, han deixat de banda “si creiem o no creiem, si és veritat o no ho és”. I afegeix: “Deixem de banda les causes i ens allunyem de les pel·lícules de terror i tot això. Fem una anàlisi estètica de la possessió i dels textos. Fem lectures comparatives amb altres textos i altres punts de vista sobre la possessió, fins al punt que ho arribem a comparar amb la biologia, amb la parasitologia, amb què fa un paràsit dins un cos”. “Així com amb els paràsits, amb la possessió passa que entra un ens dins una persona pensada com un continent, i aquest ens fa canviar les capacitats d'aquesta persona”, diu Aixut.

LA VERITAT
Aixut ens deixa clar que parteixen de “fets que són verídics”. “Si són teatre, analitzem-los com a teatre, si són místics, analitzem-los com a mística... Això és el que ens interessa”, indica. Torrents ens cita la coreògrafa i cineasta, Maya Deren, que als anys 40 se'n va anar a Haití, on va analitzar tota la dansa i la cerimònia associada amb el vudú i després en va fer un estudi antropològic, “on diu que tot està provocat per un estrès mental”.

TEATRE EXPANDIT
Els cabosanroque, després de 'No em va fer Joan Brossa', que ha voltat mitja Europa, continuen estrenant teatre sense actors, en un format que anomenen “teatre expandit”. “Així com en l'espectacle de Brossa estaves atrapat entre dos espais i miraves al centre i tenies unes veus que et venien des de darrere, aquí juguem a que l'espectador acaba sent actor en tant que es converteix en objecte per als altres espectadors”, apunta Aixut. I Torrent afegeix: “Sense que se n'adoni, acaba sent posseït per nosaltres”. I Aixut assenyala que han estudiat una altra manera d'estar dins l'espai: “Aquí tu entres des d'una reproducció del pis on Verdaguer feia els exorcismes i llavors tu has de decidir cap a on vas. Vius l'espai”.

UNA RÈPLICA
Aquesta temporada, Adrià Pujol Cruells ha publicat una novel·la, 'Mr. Folch' (Empúries), que aprofita els 'Dimonis' de Verdaguer per fer canviar de barri els exorcismes, del Born al Raval, i d'època, de la dècada de 1890 a la de 1940. Qui porta les sessions, en el relat del novel·lista català, és el director d'una escola religiosa. I els espectadors són adolescents tarambanes i gent de tota casta del barri.

SEGUEIX LLEGINT: Estrenar a fora. Quatre experiències personals