Per Andreu Gomila

Fa més de 2.500 anys que va néixer Sòfocles i encara podem veure les seves obres a la cartellera, no només a la barcelonina, sinó a les de tot el món. I qui parla de l'autor d''Èdip rei', pot referir-se a Eurípides, Èsquil o Aristòfanes. O, ficant-nos en altres terrenys literaris, a Homer i les seves 'Ilíada' i 'Odissea'. Són autors que no passen mai de moda. I volem esbrinar per què.

L'ACTUALITAT
La dramaturga Cristina Clemente confessa que li agraden més els clàssics grecs que Shakespeare, per diverses raons: “Les obres gregues són atemporals i estan menys contaminades, són més pures”. Diu, fins i tot, que no pequen ni de masclisme, cosa que no pot afirmar el teatre posterior. “Són molt essencials i directes i gaudeixen d'una estructura dramàtica molt potent”, afegeix.

“Per desgràcia, són d'una actualitat extraordinària”, exclama Carme Portaceli. Ella va dirigir 'Troyanas' al Grec 2017 i creu que la història no ha avançat gaire, ja que es continuen violant dones quan acaben les guerres.

LA BELLESA
Per Oriol Broggi, que ha muntat 'Antígona', 'Èdip rei' i 'Electra', si aquelles històries antigues encara ens ressonen és perquè són  “plenes de bellesa”. El director assegura, per exemple, que s'ha trobat amb casos en què no ha hagut d'adaptar res, com quan va fer 'Antígona'. Aquesta peça de Sòfocles és, segons ell, la més brillant de les tragèdies.

LA POÈTICA
Portaceli recorda el silenci de la platea del Teatro Español madrileny durant les funcions de 'Troyanas'. “Eurípides va ser un gran poeta i cada paraula que escriu fa un recorregut per l'interior de l'ésser humà”, assegura. “Quan fas un gran poeta, veus que té tanta força, que és tan important el que diu, que no t'hi has de barallar gaire”, afegeix la directora. “Vas grimpant la gran muntanya que és la seva ànima”, remata.

LA CRÍTICA
Les obres gregues posen en dubte el món, la construcció social, la relació de l'home amb el seu entorn. Juan Carlos Martel cita, per exemple, 'Els ocells' d'Aristòfanes, “una potent crítica a la democràcia a través de la ironia i la comèdia”.

ELS PERSONATGES
“Hi ha alguna cosa en els personatges grecs o els mites que expliquen les obres que són molt forts”, afirma Broggi. Aquests personatges són els arquetips, models originals, segons el DIEC, dels quals totes les coses del mateix tipus són representacions o còpies. És a dir, que tots els personatges escrits després no són res més que rèpliques. Quants Clitemnestra, Orestes, Aquil·les, Medea coneixeu?

L'ORALITAT
Martel, que va dirigir una versió de la 'Ilíada', destaca l'oralitat del teatre. Assegura que no sabem ben bé com es representaven les obres fa 2.500 anys, però sí que coneixem que molts textos, com el d'Homer, van ser escrits per dir-los en veu alta. Això fa que sigui molt fàcil dur-los al teatre.

EL FUTUR
Per a Borges, com recorda Broggi, els clàssics són aquelles obres que contenen en elles mateixes les lectures que han de venir. “La seva lectura sempre coincideix amb els teus harmònics”, apunta.

SEGUEIX LLEGINT: Com les dones directores estan canviant el panorama europeu