Per Andreu Gomila

Amb 'Teatro Amazonas', el duet format per Laida Azkona i Txalo Toloza tanca la seva trilogia sobre el colonialisme a Amèrica Llatina, un experiment escènic proper al teatre documental que, després d' 'Extraños mares arden' i 'Tierras del Sud', els ha portat a fer-se un nom a Europa. Abans del confinament, van poder ser al Brasil i Colòmbia per culminar la investigació sobre l'Amazones, i així poder tancar al Grec un periple escènic que abans els havia dut al desert d'Atacama i a la regió maputxe de la serralada andina. Toloza ens explica què és 'Teatro Amazonas'.

LA SELVA URBANA
“Vam ser al novembre a Leticia, a l'Amazones colombià, i al desembre a Manaus, al Brasil. Perquè volíem investigar l'Amazones urbà. Tenim la idea que l'Amazones és una selva plena de piranyes i a Manaus, per exemple, hi viuen dos milions de persones.”.

IDEES PRECONCEBUDES
“Sempre investiguem al voltant d'un any i mig abans de trepitjar de debò el terreny. I quan arribes al lloc t'adones que tot és diferent del que tenies al cap. Però com que no som antropòlegs, si les tesis cauen a mig camí, no passa res. No tenim cap problema a canviar el punt de vista. A més, a diferència d'Atacama, que és molt meu, i la zona maputxe, l'Amazones és un paisatge que no coneixíem abans. Tanmateix, te n'adones que els problemes, a Amèrica Llatina, són els mateixos arreu, vagis on vagis.

També veus el president Bolsonaro i penses qui el pot votar. Allà te n'adones que té 60 milions de votants, fins i tot a l'Amazones. A Manaus, per exemple, vam pujar a un taxi i el conductor ens va fer un discurs molt pro Bolsonaro mentre deia que seria capaç de matar Lula ell mateix. En un altre lloc, un executiu molt ben vestit ens va dir que el problema de l'Amazones eren les ONG, que menteixen tota l'estona”.

DELIRIS DE GRANDESA
“Sempre s'ha associat l'Amazones als deliris de grandesa. Des que va ser descoberta, sense s'ha relacionat amb esdeveniments delirants. Hi ha una frase cèlebre que diu: l'Amazones sempre posa els delirants al seu lloc. Però crec que ara, per primer cop, l'ésser humà té la capacitat d'arrasar-ho tot... I no ens oblidem que per allà han passat Werner Herzog o Henry Ford, i que l'església evangèlica és molt important allà. Té una gran força alliçonadora”.

EL COS COM A TERRITORI
“La sorpresa més gran que hem tingut va ser topar-nos amb un grup d'antropòlegs tukanos, que ens va plantejar una noció del territori molt diferent a la que tenim nosaltres. Per a ells, el  cos és el seu territori. El territori som nosaltres, diuen. Els maputxes saben perfectament on acaba i on comença el seu territori. Ells no. Això és molt propi d'una tribu ha hagut de fugir moltes vegades, durant segles. També hem de tenir en compte que parlem d'un territori molt difícil: no és una plana, sinó un lloc amb greus problemes de comunicació”.

ESCENA
“Té el mateix dispositiu que les obres anteriors: parlem mentre construïm l'espai escènic. Volíem que les tres peces tinguessin coherència estètica. Aquí, l'únic que canvia és que l'espai sonor és de Rodrigo Rammsy. A les altres era de Juan Cristóbal Saavedra”.

TIERRAS DEL SUD
“Aquesta obra ha estat un abans i un després per a nosaltres, sobretot gràcies a portar-la al Théâtre de la Ville de París. De fet, serà al Festival de Tardor de París el primer lloc on farem la trilogia sencera. Ho havíem de fer al Grec, però la pandèmia ho ha impedit”.

Antic Teatre 7-16.06.19 AZKONA&TOLOZA Tierras del Sud from Antic Teatre BCN on Vimeo.

SEGUEIX LLEGINT: Cabosanroque: Verdaguer, veritats i possessions