Als anys seixanta la música es barreja amb altres arts emergents com la performance o les noves poètiques tecnològiques. També es carrega amb nous significats sociopolítics i de gènere en sintonia amb l’esperit revolucionari de l’època. És en aquesta dècada quan l’esdeveniment sonor (com també passa amb les arts escèniques i les arts plàstiques) es vol convertir en un context d’experimentació més que en obra tancada.
Hibridació entre tecnologia digital i avantguarda històrica. La seva producció musical se centra bàsicament en les possibilitats tècniques "poètiques" del reproductor i els discos CD.
Comissari: David Albet, Oriol Rosell;
