Who is me. Pasolini (Poeta de las cenizas)

Poc després d'ésser assassinat el 1975, va aparèixer entre els papers de Pier Paolo Pasolini un poema inacabat titulat Poeta delle ceneri (Poeta de les cendres), que constitueix un impressionant testimoni pòstum. Amb aquest muntatge, €lex Rigola mira d'acostar-nos a aquest text i al seu autor, presentant-los en escena dins d'una d'aquelles caixes destinades a protegir les obres d'art de gran valor. A partir d'aquí, ens parlarà del pensament ètic i estètic de l'autor de Teorema, de política, d'amor, de literatura i, és clar, de cinema. Tot a partir d'un text brutal i sense concessions, una confessió pensada com a resposta a un entrevistador imaginari dels EUA en la qual l'artista s'adreça a un públic, el nord-americà, que no coneix bé la seva obra. D'aquí que repassi moments del seu passat que van ser bàsics en les seves creacions: la mare, l'assassinat del germà per part de militants comunistes, la relació amb un pare que simpatitzava amb el feixisme... A punt de fer 45 anys, aquest Pasolini sortit d'una caixa passa comptes amb si mateix davant la mirada dels espectadors i espectadores. Una proposta íntima, per a una trentena d'espectadors, que interpreta en solitari l'actor argentí Gonzalo Cunill.

€lex Rigola, un dels directors catalans amb més projecció internacional, dirigeix una posada en escena austera i amb les dimensions d'un espectacle de cambra. Rigola ha signat muntatges tan recordats com el de 2666, adaptació a escena de la novel•la de Roberto Bolaño, i, en els darrers temps, El público, de Federico García Lorca i l'adaptació teatral de la novel·la de Joan Sales Incerta glòria.

Autoria: Pier Paolo Pasolini; Traducció: Fernando González García; Direcció i adaptació: €lex Rigola; Dramaturgista: Carlota Subirós; Interpretació: Gonzalo Cunill; Escenografia: Max Glaenzel; Vestuari: Silvia Delagneau ; Ajudantia de direcció: Alba Pujol ; Producció: Jordi Puig "Kai"; Distribució: Artrepublic (Elise Garriga i Iva Horvat);