Tres poetes gallecs i tres de catalans de generacions diferents diuen la seva poesia. A partir d'un guió, l'actriu Mireia Chalamanch enllaça les obres poètiques de tots sis autors i, quan cal, recita en català els poemes que el mateix autor ha recitat en gallec.
El cap i la cua, amb la seva gropa, de la pell de brau despleguen de dalt a baix, com llargs davantals, el galaicoportuguès i el català. Són el teló inicial i final d’una representació en la qual no apareixen. Al llom del bou s’estén, de mar a mar, un rest de varietats lingü.stiques filles del llatí sense solució de continuïtat, sense clara frontera lingüística, imbricades i barrejades, que configuren les realitats del català, l’occità, l’aragonès, el castellà, l’asturià i el gallec. Tanmateix, aquest paisatge lingüístic quasi indissociable ha estat letalment esmicolat per una dura història que ha pretès erigir una d’aquestes varietats en única i excloent. El cap i la cua s’ignoren. El cap esbrosta herbetes atret per l’olor de la verdura mentre la cua espanta incansable incansables mosques. Però sota la pell, arrapades a la força dels músculs, corren les artèries, corren amb el batec dels rius i les paraules. Res no pot aturar la poesia, els rius de poesia i els seus innombrables ponts que creixen sense parar, fins que es troben el cap i la cua i es posen a parlar.
La proposta inclou obres dels poetes Chus Pato (1955), Sebastià Perelló (1963), Susanna Lliberós (1973), Estíbaliz Espinosa (1974), Adrià Targa (1987) i Gonzalo Hermo (1987).
Autoria: Chus Pato, Sebastià Perelló, Susanna Lliberós, Estíbaliz Espinosa, Adrià Targa, Gonzalo Hermo; Traducció: Albert Mestres, Eduard del Castillo Velasco; Guió: Albert Mestres; Coordinació: Dolors Llorens; Posada en escena: Albert Mestres; Intèrpret: Mireia Chalamanch;
