Tres poetes belgues d’expressió francesa i tres de catalans diuen la seva poesia. A partir d’un guió i amb una sòbria posada en escena, una actriu enllaça les sis obres poètiques i, quan cal, recita en català els mateixos poemes que el poeta ha dit en francès.
La poesia ens permetrà trobar el nexe entre la realitat lingüística dels països de parla catalana i la de la Bèlgica francòfona. D’una banda, a Bèlgica, el való s’ha anat desintegrant fins a la pràctica desaparició, assimilat al francès. De l’altra, el català, perseguit durant segles i en algun moment fins i tot víctima d’una voluntat expressa d’extermini, ha sobreviscut i ocupa cada cop més espais, fins i tot en el camp de la literatura. Els belgues francòfons, conscients de la substitució del való pel francès, hi tenen una relació d’incomoditat, de vestit prestat. Per als catalans, en canvi, la llengua és el principal element identitari.
Encreuar les experiències poètiques d’aquestes dues realitats resulta una experiència apassionant, perquè d’allò que pot semblar tan diferent, fins i tot oposat, sorgeixen versos intercanviables.
Autoria: Caroline Coppé, Tònia Passola, Karel Logist, Josep Ballester, Grégoire Polet, Aina Riera; Intèrpret: Mireia Chalamanch; Traducció: Anne Bats, Albert Mestres, Grégoire Polet; Guió: Albert Mestres; Coordinació: Albert Mestres; Posada en escena: Albert Mestres;
