Ha passat de debò o és un record que, de tan real, ha acabat suplantant la realitat mateixa? S'ho pregunten els personatges d'una filigrana escènica plena de la ironia i l'humor, especial i enigmàtic, del Nobel de Literatura Harold Pinter.
Una parella convencional, la Kate i en Deeley, reben la visita de l’Anna, una dona que vint anys enrere havia compartit pis i amistat amb la Kate. En el decurs d’una conversa que arrenca d’una manera aparentment lleugera i banal, rememora uns fets que potser han passat o potser no però que, pel fet d’existir en la memòria de qui els explica, acaben formant part de l’esfera real. Tots tres personatges es coneixen bé, però quina és realment la història que comparteixen? Els laberints de la memòria són un dels temes que toca Pinter en aquesta peça, que també retrata magistralment els estralls del temps i la fragilitat de les relacions humanes. I és que la visita de l’enigmàtica Anna despertarà sospites, recels i tensions ambigües en la parella, d’aquí que la peça, estrenada a Londres el 1971, hagi estat descrita de vegades com un «triangle minimalista», apassionant i seductor, però també inquietant.
Autoria: Harold Pinter; Traducció: Joan Sellent; Direcció: Sergi Belbel; Intèrprets: Míriam Alamany, Sílvia Bel, Carles Martínez; Escenografia: Max Glaenzel; Disseny d'il·luminació: Kiko Planas; Disseny de so / concepció sonora: Jordi Bonet; Ajudant de direcció: Antonio Calvo; Ajudant d'escenografia: Mariona Torner, Josep Iglesias;
