La companyia que va seduir els espectadors del Grec 2012 amb l'aplaudit muntatge 32 rue Vandenbranden porta a Barcelona la primera part d'un tríptic de dansa i teatre sobre pares, mares i fills.
Perquè els homes milloren amb els anys;
I tot i així, i tot i així,
és un somni meu, o és veritat?
William Butler Yeats
Vader transcorre a la zona de visites d’una llar d’avis, els alts murs de la qual suggereixen que l’acció té lloc a les profunditats. Al mig de les tenebres, en un lloc entre el món dels vius i el món dels morts, hi ha la figura del pare, que sembla distanciar-se cada cop més de la comunitat humana. El seu progressiu esvaïment es dibuixa, no des de la història d’un ésser individual, sinó des de la mitologia del pare. En unes escenes que esclaten en acció i s’aturen sobtadament, la seva figura sembla alhora divina i ridícula, posseïdora d’una vida mental de vegades rica i de vegades desconnectada, decadent, buida. Potser el seu passat amaga un secret profund o potser és boig o víctima dels deliris. La resta de residents i el personal de la llar d’avis se’l miren divertits o amb odi, amb afecte o indiferents. La peça es desenvolupa en l’ampli territori entre la percepció i la realitat, mostrant la manera com el temps sembla alentir-se per als més grans, igual que el ritme dels seus gestos; el discurs articulat es percep com a estàtic i la música com a soroll, o el món mateix només sembla tenir sentit com a encarnació d’un record. Amb agudesa i saviesa, Vader explora el moment en què els records (o potser són fantasies i al·lucinacions?) d’un home gran, una mena de Don Quixot dels nostres dies, amenacen constantment de convertir en fantasies les realitats de la vida diària.
Direcció: Franck Chartier; Assistència a la direcció i dramatúrgia: Gabriela Carrizo; Creació i interpretació: Leo De Beul, Marie Gyselbrecht, Hun-Mok Jung, Simon Versnel, Maria Carolina Vieira, Yi-Chun Liu i Brandon Lagaert, amb la col·laboració d'Eurudike De Beul; Assistència artística: Seoljin Kim, Camille De Bonhome; Composició sonora: Raphaëlle Latini, Ismaël Colombani, Eurudike De Beul, Renaud Crols; Arranjaments: Raphaëlle Latini, Ismaël Colombani, Eurudike De Beul, Renaud Crols; Mescla musical: Yannick Willox ; Disseny d'il·luminació: Peeping Tom, Giacomo Gorini; Disseny de vestuari: Peeping Tom; Disseny d'escenografia: Peeping Tom, Amber Vandenhoeck; Construcció de l'escenografia: KVS-atelier; Direcció tècnica: Filip Timmerman; Tècnic: Hjorvar Rögnvaldsson, Wout Rous, Amber Vandenhoeck; Producció i management: Anastasia Tchernokondratenko; Mànager: Quentin Legrand; Distribució: Frans Brood Productions; Producció executiva local: Músiques creuades / Agnès Blot; Traducció dels sobretítols: Eduard Bartoll i Teixidor;