Just després d'estrenar-la al Festival d'Avinyó, Carolina Bianchi debuta a Espanya amb aquest muntatge. A l’escenari, amb el col·lectiu que dirigeix, Cara de Cavalo, crea un viatge a l’abisme, un forat enmig del desert, una capbussada en la violació, un descens a l’infern. “Es tracta de ressuscitar una performance —explica l’artista— en un intent de trobar pistes a un enigma difícil d’anomenar, a una memòria massa incompleta per tocar-la. Quin buit hi ha entre una relliscada i la mort? Què somia aquest cos adormit? Com podem passar per aquesta fragmentació entre memòria i somni, entre imaginació i realitat factible? Què es fa amb tota aquesta informació? Què passa quan algú sobreviu?”
Carolina Bianchi és una directora de teatre, escriptora i intèrpret brasilera amb seu a Amsterdam. Les seves obres parteixen d’una perspectiva de crisi per llançar confabulacions sobre el gènere, la violència sexual i la història de l’art. Les seves posades en escena combinen referències diverses a la literatura, el cinema i la pintura, són plenes d’elements musicals i proposen una confrontació constant amb tot allò que sembli una veritat absoluta.
Aquest primer capítol de la trilogia, que serà seguit de The Rape Scene (2024) i The Broderhood (2025/6), és la darrera creació de Carolina Bianchi amb el col·lectiu Cara de Cavalo, amb el qual ha produït fins ara els espectacles O Tremor Magnífico (2020), LOBO (2018), la performance Quiero hacer el amor (2017) i la lectura performance Mata-me de Prazer (2016).
Una producció de Metro Gestão Cultural (el Brasil) i Carolina Bianchi y Cara de Cavalo.Coproduït pel Festival d’Avignon, KVS (Brussel·les), Maillon, Théâtre de Strasbourg - Scène européenne i Frascati Producties (Amsterdam).
Aquest espectacle s'estrena el 6 de juliol de 2023 al Festival d’Avinyó.
Residència per acabar la peça i construcció de l’escenografia: La FabricA, Festival d’Avignon.
Residències: Frascati Theater, DAS Theatre (Amsterdam), Festival Próximamente/KVS (Brussel·les), Festival 21 Voltz/Central Elétrica (Porto), Pride Festival (Belgrad), Greta Galpão (São Paulo) i Espaço Desterro (Rio de Janeiro).
Hi donen suport: Fundació Ammodo, DAS Theatre Master Program, 3 Package Deal of the AFK - Amsterdams Fonds voor de Kunst / Coalition: DAS Theatre, NDSM and Over ’t IJ Festival, Theater Der Welt i Kaaitheater.
Artistes: Carolina Bianchi y Cara de Cavalo. Concepció, text, dramatúrgia i direcció: Carolina Bianchi. Dramaturga i associada en el procés de recerca contínua: Carolina Mendonça. Interpretació: Blackyva, Carolina Bianchi, Chico Lima, Fernanda Libman, Joana Ferraz, José Artur Campos, Larissa Ballarotti, Marina Matheus i Rafael Limongelli. Direcció tècnica, disseny del so i música original: Miguel Caldas. Disseny de l’escenografia i art: Luisa Callegari. Disseny de la il·luminació: João Rios. Vídeos i projeccions: Montserrat Fonseca Llach. Vídeo karaoke: Thany Sanches. Vestuari: Tomás Decina, Luisa Callegari i Carolina Bianchi. Ajudantia d’art i col·laboració artística general: Tomás Decina. Diàleg sobre teoria i dramatúrgia: Silvia Bottiroli. Col·laboració artística: Edit Kaldor (tutor al DAS Theatre). *Traduccions del text a la versió anglesa i revisió: Luisa Dalgalarrondo, Marina Matheus, Joana Ferraz i Larissa Ballarotti. Col·laboracions en l’entrenament de cos i veu: Pat Fudyda i Yantó. Construcció del cotxe: Xavier Rhame, Lionel Petit, Philippe Bercot, Mathieu Audejean, Pierre Dumas, Miguel Caldas, Luisa Callegari i João Rios. Regidoria i ajudantia de producció: AnaCris Medina. Producció delegada: Carlota Guivernau. Direcció de producció i mànager en gira: Carla Estefan. Gestió internacional i difusió: Metro Gestão Cultural (BR).
* El text d’aquest espectacle ha estat creat també a partir de converses amb escrits de molts autors. Destaquem la col·laboració de l’actriu Blackyva en el seu text a la segona part de l’espectacle, un extracte de Renan Marcondes i el seu text Foto Fantasma e os presentes da performance, Nathalie Léger i el seu llibre The White Dress, la bibliografia de Roberto Bolaño, escrits de Saidiya Hartman i l’obra de l’antropòloga Rita Laura Segato.
