Un nou projecte de la sèrie de teatre documental 'Pacífico', que analitza les noves formes del colonialisme actual, aquest cop a partir de dues gegantines instal·lacions culturals i esportives de l’Amazònia.
Potser heu vist Extraños mares arden o Tierras del Sur, dos muntatges en els quals Laida Azkona Goñi i Txalo Toloza-Fernández partien de la realitat més estricta per posar el dit a la nafra de les formes més actuals del colonialisme. Ho tornen a fer en aquest muntatge, que pren com a escenari l'Amazònia brasilera per parlar-nos de la barbàrie que han patit tant els territoris com els pobles originaris de l'Amèrica Llatina i deixar clar als espectadors i espectadores la relació que el seu patiment ha tingut en el desenvolupament de la cultura i la civilització contemporànies. Un teatre d'òpera o un estadi de futbol poden ser un bon punt de partida. Ho veureu en un muntatge que us parla de dues infraestructures faraòniques situades a l’Amazònia brasilera, el Teatro Amazonas i l’ Arena da Amazônia, però no per convertir-les en protagonistes, sinó per il·lustrar la fam de riquesa de la burgesia local, el cicle d'apogeu i davallada del desenvolupament industrial a la regió o els molts interessos econòmics que propicien la devastació d'una de les principals selves tropicals del planeta.
Manaus, capital de l’Amazònia, és la setena ciutat en població del Brasil. És un centre financer des que en els anys seixanta la dictadura militar el va declarar zona franca. D’aquí que hi hagi instal·lades grans multinacionals. Ha patit aquesta zona un creixement caòtic i exagerat, com diu l’alcalde de la ciutat? Com han marcat les grans empreses el present i el futur d’aquesta zona del món? Quin paper hi tenen els bons de carboni? I les polítiques dels successius governs que ha tingut el Brasil? Per què aquesta selva ha esdevingut un lloc tan important per a viatgers, exploradors, colons i inversors de tot el món? Ho sabreu en un muntatge que ens parla d’interessos econòmics i desmesura i, també, d’una població que ha patit les conseqüències de tot plegat.
És la proposta més nova d’una parella d’artistes amb un interès especial per les formes documentals del teatre. Creen projectes conjuntament o per separat i han col·laborat amb artistes diversos, entre els quals hi ha la performer Sònia Gómez, el director d’escena Roger Bernat o la companyia de teatre documental mexicana Lagartijas Tiradas al Sol.
Una coproducció de Grec 2020 Festival de Barcelona, Azkona&Toloza, Théâtre de la Ville – Paris / Festival d’Automne à Paris, Théâtre Garonne - Scène Européenne, Marche Teatro / Inteatro Festival, i Antic Teatre de Barcelona.
Amb la col·laboració de DNA Creación 2019; Azala Kreazio Espazioa; Graner, Centre de creació – Mercat de les Flors; La Caldera Les Corts; Teatre L’Artesà; Teatro Gayarre; NAVE, Centro de creación y residencia; i Innova Cultural, promogut per la Fundación Bancaria Caja Navarra i l’Obra Social “la Caixa”.
Teatro Amazonas es un projecte associat a LABEA, Laboratorio de Arte y Ecología.
A causa de les circumstàncies especials en què se celebra aquesta edició del Grec 2020 Festival de Barcelona, els artistes han experimentat limitacions i impediments a l’hora de dur a terme la seva feina, entre els quals hi ha la manca de temps per completar adequadament el període d’assajos i la necessitat de respectar les distàncies entre intèrprets. Aquestes circumstàncies han afectat les seves creacions, però, malgrat tot, tant els artistes com el festival mateix han volgut compartir amb el públic el resultat del seu treball, com a mínim tal com es troba en el moment actual.
Autoria: Azkona&Toloza Posada en escena i dramaturgia: Laida Azkona Goñi, Txalo Toloza-Fernández Interpretació: Laida Azkona Goñi, Txalo Toloza-Fernández Veus en off: Agnes Mateus, Tobias Temming Ajudantia de direcció: Raquel Cors Banda sonora original i disseny de l’espai sonor: Rodrigo Rammsy Concepte sonor: Juan Cristóbal Saavedra Disseny de llums: Ana Rovira Disseny audiovisual: MiPrimerDrop Disseny espacial: Xesca Salva, A&T Estilisme: Sara Espinosa Recerca: Leonardo Gamboa Caneo Disseny de producció: Elclimamola Transcripció del portuguès: Livia Diniz Traducció de la llengua tucana: Joao Paulo Lima Barreto Relator del procès: Pedro Granero Il·lustració: Jeisson Castillo Suport: Conrado Parodi Producció de la companyia: Helena Febrés
