La llengua materna, la profunda identitat que ens atorga i la humiliació que suposa no poder-la parlar lliurement són alguns dels temes centrals del nou muntatge de Mouawad, el segon que dedica a l'entorn familiar.
Una dona experta en mediació de conflictes condueix durant una tempesta de neu en direcció a Ottawa, on ha de pronunciar una xerrada. El seu compromís i les difícils condicions meteorològiques la duran fins a la cambra d'un hotel on tot, des dels llums fins a la nevera, s'activa mitjançant la veu i de manera bilingüe, en anglès i en francès. Però què passarà quan la protagonista no pugui activar algun aparell utilitzant la seva pròpia llengua? Annick Bergeron interpreta un “monòleg” on, gràcies a les projeccions audiovisuals, no és l’únic personatge. L'obra és el segon lliurament del cicle Domèstic de l'autor canadenc, que va començar amb Seuls, símbol del fill (vista al Teatre Lliure), continua amb Germanes (Soeurs), seguirà amb Frères i acabarà amb Père et Mère. El muntatge vol ser una mena de puzle escènic elaborat a partir de la intimitat i l'autoficció. Aquí, el text és només una part d'un conjunt de materials diversos que Bergeron ha anat aplegant, per encàrrec del director, i que n’inclouen alguns obtinguts per l'actriu a partir de la llarga relació que ha establert amb Nayla, la germana gran de Mouawad.
Text i direcció: Wajdi Mouawad; Inspirat per: Nayla Mouawad, Annick Bergeron; Dramatúrgia: Charlotte Farcet; Intèrpret: Annick Bergeron; Veus: Annick Bergeron (nevera, televisor, canals de televisió), Christelle Franca (Virginie), Aimée Mouawad (veus de nens), Wajdi Mouawad (Arnold); Ajudant de direcció: Alain Roy ; Escenografia: Emmanuel Clolus; Disseny d'il·luminació: Éric Champoux, amb la col·laboració d'Éric Le Brec'h; Vestuari: Emmanuelle Thomas; Disseny de vídeo: Dominique Daviet, Wajdi Mouawad; Direcció musical: Christelle Franca; Composició musical: David Dury; Músiques addicionals: Je ne suis qu'une chanson, de Ginette Reno, Saat Saat, de Sabah, i Estudi opus 76 núm. 2, de Jean Sibelius; Disseny de so: Michel Maurer; Maquillatge: Angelo Barsetti ; Direcció de producció: Maryse Beauchesne; Direcció tècnica: Pierre-Yves Chouin; Regidoria: Éric Morel; Operador de llums: Éric Le Brec'h; Operador de vídeo: Olivier Petitgas; Producció executiva local: Ysarca; Fotografia: Pascal Gely;
