Música, teatre, cinema: aquestes disciplines s’han creuat més d’un cop durant la carrera d’aquesta cantant catalana. Ara ho tornen a fer en una celebració de la interdisciplinarietat dirigida per un dramaturg i director argentí.
Sílvia Pérez Cruz es va passar la infantesa entre el domicili familiar i l’escola d’art de la seva mare. Més d’un cop l’havia vista tocant la guitarra mentre els seus joves alumnes dibuixaven, o demanant a la canalla que pintessin amb xocolata els sons que ella interpretava amb un saxo. Havent conegut de tan jove la hibridació dels llenguatges artístics, no és estrany que l’artista hagi portat la seva música a espectacles teatrals i de dansa, que hagi interpretat els seus temes per a films de ficció i documentals i que hagi fet servir la poesia com a matèria primera de les seves composicions. Bons exemples de la seva incursió en les arts més diverses són films com La noche de 12 años, del director Álvaro Brechner; l’espectacle Grito pelao, amb la bailaora Rocío Molina (Grec 2018), o les composicions que va fer per al muntatge teatral Cyrano, que protagonitzava Lluís Homar. Partint d’aquestes i altres experiències amb gèneres artístics diversos, aquesta primavera Sílvia Pérez Cruz ha editat Farsa (género imposible), el disc que ara arriba a l’escenari del Teatre Grec. Pren com a títol una paraula, farsa, que ve del francès farce (‘farciment’) i que feia referència a les comèdies breus que els còmics interpretaven entre acte i acte durant les representacions teatrals a la cort de Lluís XVI. Avui, farsa té el significat de ‘falsedat’; d’aquí que Pérez Cruz faci servir aquest mot per referir-se a aquesta dualitat entre el que som i el que mostrem, entre la riquesa aparent i la buidor real, tan pròpia dels nostres temps.
El disc arriba a escena convertit en un espectacle, amb un equip creatiu format per la ballarina Elena Córdoba; el dramaturg, actor i poeta Pablo Messiez; el pintor, il·luminador i poeta Carlos Marquerie; l’enginyer de so i creador d’espais sonors Juan Casanovas, o la dissenyadora de vestuari Cecilia Molano, entre altres. És, en definitiva, una diversitat de talents que promet convertir l’escenari en tota una festa de la hibridació i la multidisciplinarietat.
Una producció d’El Pez Cruz
En coproducció amb Grec 2020 Festival de Barcelona, Temporada Alta i Naves del Español en Matadero.
Idea original: Sílvia Pérez Cruz Direcció de la dramatúrgia i les connexions: Pablo Messiez Il·luminació: Carlos Marquerie Supervisió del gest i el moviment: Elena Córdoba Vestuari: Cecilia Molano Disseny del so i enginyeria de so: Juan Casanovas Direcció de producció: David Benito Construcció de l’escenografia: Taller d’Escenografia Castells
Coordinació de la producció: Albert Sorribes Tècnic de so: Juan Casanovas Tècnic de vídeo: David Benito Maquinària: David Benito Producció en gira: Álex Sánchez, Albert Sorribes Distribució a Espanya: Alex Graneri (En Gira)
Fotografia: César Lucadamo, Clara Belles
