Paraula i imatge es combinen en una dramatúrgia potent que ens parla del món contemporani utilitzant una narrativa fragmentada i repetitiva. El premi Adrià Gual de de l'Institut del Teatre 2013 porta el mite de Sísif a l'àrea de descans d'una autopista.
La vida us passarà davant els ulls si us asseieu al banc d’una àrea de descans. O, si més no, fragments de vides que possiblement es repetiran una vegada i una altra en una mena de suplici mític que, de vegades, ni tan sols no sereu capaços de percebre. Perquè les vides, les passions o els sentiments semblen personals i exclusius, però potser no són res més que repeticions o noves versions de vides, passions o sentiments que algú ja ha viscut o experimentat anteriorment i que es repeteixen un cop i un altre fins a l’infinit. A Shell, aquestes repeticions tenen com a escenari el que l’antropòleg francès Marc Augé definia com a “no lloc”, un d’aquells espais sense importància per si mateixos que es defineixen només per l’ús que se’n fa. Per exemple, l’habitació d’un hotel o l’àrea de descans d’una autopista, que pot esdevenir perfectament un infern contemporani on uns personatges que han perdut la identitat estan condemnats a repetir fragments de vides.
Concepte i dramatúrgia: Albert Boronat, Nicolas Chevallier ; Direcció: Albert Boronat, Nicolas Chevallier ; Intèrprets: Albert Pérez Hidalgo, David Menéndez, Guillem Gefaell, Mònica Almirall, Nicolás Carbajal, Sergi Torrecilla, Xavier Torra; Escenografia i vestuari: Margherita Mantovani; Disseny d'il·luminació: Quico Gutiérrez; Disseny de so / concepció sonora: Lucas Ariel Vallejos; Disseny de vídeo: Alfonso Ferri; Producció: Vanessa Tedejo Farré; Gestió: Vanessa Tedejo Farré; Ajudant de producció: Oscar Palenque;
