Creadora radical que retrata la cara més fosca de la contemporaneïtat, Angélica Liddell torna als escenaris barcelonins amb un muntatge inspirat en una coneguda història de Nathaniel Hawthorne.
L’any 1849, el novel·lista nord-americà Nathaniel Hawthorne, conegut per les seves històries gòtiques i d’un romanticisme fosc, publicava una novel·la sobre una dona, Hester Prynne, condemnada a portar brodada a la roba una lletra “A” d’“adúltera” com a càstig per haver-se quedat embarassada de Dimmesdale, el capellà del poble on vivia. Eren temps en què la llei i la religió no eren coses tan diferents. En ple segle XXI, Angélica Liddell ens proposa un muntatge de l’obra en el qual la ideologia pren el paper que abans va tenir la religió i que alguns han vist com una crítica al feminisme. Per a l’autora, però, es tracta més aviat d’un elogi del poder de commoció de l’art que, a més, conté el propòsit de retornar la bellesa al món de l’expressió, una bellesa que ha estat bandejada d’una forma atroç per la política. L’autora considera la ideologia una veritable agressió al món de l’esperit. Ens trobem, en resum, amb un treball que, per sobre de qualsevol debat, és un cant bellíssim a la infinita violència de l’amor i a la necessitat que aquesta violència existeixi.
Dramaturga, directora, actriu, escenògrafa i algunes coses més, Angélica Liddell va prendre el cognom artístic de la nena que va inspirar a Lewis Carroll la seva obra més famosa. En realitat, va néixer sota el nom d’Angélica González a Figueres el 1966 i és una dona de teatre, incòmoda per a alguns, amb una de les trajectòries més decididament internacionals de l’escena espanyola. Fundadora d’Atra Bilis Teatro l’any 1993, les seves obres s’han traduït al francès, el rus, l’anglès, l’alemany, el portuguès o el polonès, entre d’altres llengües, i ha obtingut reconeixements que van des del Premi Nacional de Literatura Dramàtica (2012) a Espanya, fins a un Lleó de Plata de la Biennal de Venècia (2013), passant pel nomenament, el 2017, com a Chevalier de l’Ordre de les Arts i les Lletres que atorga el Ministeri de Cultura de la República Francesa.
Una coproducció de La Colline - Théâtre National, Teatros del Canal de Madrid, i Centre Dramatique National Orléans Val de Centre.
Amb la col·laboració del Teatro Nacional D. Maria II, BoCA - Biennial of Contemporary Arts.
Text, escenografia, vestuari i direcció: Angélica Liddell Inspirat en: The Scarlet Letter, de Nathaniel Hawthorne Interpretació: Pietro Quadrino, Tiago Costa, Julian Isenia, Angélica Liddell, Borja López, Tiago Mansilha, Daniel Matos, Thomas Conor Doherty, Nuno Nolasco, Antonio Pauletta, Antonio L. Pedraza, Sindo Puche Amb la participació de: Valeri Bernat, Thomas Sgarra, Philomène Troullier Disseny de la il·luminació: Jean Huleu Disseny del so i del vídeo: Antonio Navarro Coordinació tècnica: Tirso Izuzquiza Regidoria: Nicolas Guy Michel Chevallier Assistència en la il·luminació: Octavio Gómez Maquinistes: Carlos Martínez, José Gil Producció: Sindo Puche Assistència en la producció: Borja López, Saite Ye Comunicació: Génica Montalbano Subtitulació: Noucinemart Fotografia: Bruno Simao
