En un racó de la Península, castigat de cara a l’oceà, de dimensions reduïdes... Que ningú no s’enganyi. L’exposició a l’Atlàntic de Portugal el va dur a constituir un imperi colonial que va durar prop de cinc-cents anys i que aplegava possessions com Angola i Moçambic. Poseu aquests territoris sobre el mapa d’Europa i veureu que ocupen tres quartes parts del continent. No, Portugal no és un país petit, o com a mínim no ho era tant fins als anys setanta, quan finalment les noves autoritats del país sorgides de la Revolta dels Clavells van reconèixer la independència de les colònies portugueses a l’Àfrica. No van ser pocs els portuguesos que, amb la fi del període colonial i de la dictadura feixista, van haver de tornar a casa. Els testimonis d’aquests colons portuguesos constitueixen el material dramatúrgic a partir del qual Hotel Europa, que treballa amb material autobiogràfic, històries familiars i nacionals i tècniques de teatre verbatim (reproducció literal), ens parla sobre imperis colonials i sobre dictadures a partir del cas portuguès. I dona veu a la gent silenciada en un intent que el teatre serveixi per recuperar la memòria i per transmetre uns records que ens parlen, també, d’identitats culturals i de la manera com es construeixen.
Hotel Europa és una companyia formada per André Amálio (Portugal) i Tereza Havlíčková (República Txeca). Són els creadors d’uns espectacles en els quals exploren els límits entre el teatre, la dansa i la performance. Utilitzen una superposició de material autobiogràfic, històries familiars, històries nacionals, testimonis, entrevistes i recerca historiogràfica. S’ocupen de temes del passat recent com el colonialisme, el feixisme i el comunisme, intentant bastir així ponts entre el passat i el present. En les seves representacions debaten assumptes del nostre temps com la migració, els problemes ambientals i la gentrificació. El treball d’Hotel Europa s’ha vist tant a Portugal com al Brasil, França, Alemanya, la República Txeca i Eslovàquia.
Una producció d’Hotel Europa.
Amb el suport de la Fundação Calouste Gulbenkian, EGEAC, Largo Residências, Liberdade Provisória i Teatro do Silêncio.
Concepció: André Amálio Interpretació: André Amálio, Pedro Salvador Codirecció i coreografia: Tereza Havlíčková Composició musical: Pedro Salvador Disseny de la il·luminació: Carlos Arroja Disseny de l’escenografia: Pedro Silva
