Platonov

Txékhov va escriure amb només 18 anys aquesta peça teatral, que prenia la forma d'un experiment escènic de prop de vuit hores de durada. El director flamenc Luk Perceval n'ha fet una condensació en la qual ha suprimit la meitat dels personatges. En la seva versió, nou actors i un pianista encarregat de fer un comentari musical de les escenes ens mostren uns personatges solitaris i el que cadascun espera de l'amor. Tot comença amb un Platonov a punt de suïcidar-se, una modificació de la versió original de l'obra, en la qual l'assassina un personatge femení. Comença així un viatge a través dels fets que han precedit la mort del protagonista durant el qual coneixerem Anna Petrovna, una vídua que torna a convocar els seus amics per tal de celebrar l'arribada de la primavera. Tot serà com sempre, tret del fet que s'anuncien els plans matrimonials de la jove Sophie, gran amor de joventut de Platonov. La situació l'obliga a examinar el curs que ha pres la seva vida i a veure's a sí mateix, cruel, grotesc i perpètuament insatisfet, atrapat entre l'amor a Sasha, la mare del seu fill; l'estimació per una vídua madura (Anna Petrovna) a la qual fa la cort; i l'amor romàntic representat per Sophie. La nàusea, la desesperació i l'autodestrucció amaren una nova proposta escènica de Luk Perceval, un director que els anys 80 ja transformava els clàssics utilitzant un llenguatge planer. Un valor de l'escena que ha anat creixent en els últims anys i que s'està convertint en un referent del teatre europeu.

Una producció de NTGent

Autoria: Anton P. Txékhov ; Adaptació i posada en escena: Luk Perceval; Dramatúrgia: Koen Haagdorens; Interpretació: Elsie de Brauw, Briek Lesage, Katrin Lohmann, Bert Luppes, Peter Seynaeve, Zo« Thielemans, Frank Focketyn, Steven Van Watermeulen i Laura Mentink; Composició i interpretació musical: Jens Thomas; Escenografia: Philip Bussmann; Vestuari: Ilse Vandenbussche; Disseny d'il·luminació: Mark Van Denesse; Disseny de so / concepció sonora: Will-Jan Pielage i Daan Kapteijn
;