Nascuda a França al final dels anys quaranta, la música concreta utilitza tota mena de sons: els enregistra i els talla o superposa per tal de formar una estructura musical complexa. Per crear les Variations pour une porte et un soupir(1963), Pierre Henry va enregistrar tres fonts sonores: una boca que inspira, expira i emet sospirs, portes que grinyolen i un instrument anomenatflexaton, una fulla metàl·lica subjectada a un marc que vibra en xocar amb dues boles. La peça es programa en el marc d’una nova mostra d’obres d’Antoni Tàpies del fons de la Col·lecció de la Fundació de l’artista per fer visible el seu interès per aquest tipus de música, i per aquesta obra en particular, ja que la porta és una imatge essencial en el seu treball.
Tècnic: Carlos Gómez; Intèrpret: Carlos Gómez; Il·lustració: Carlos Gómez Caballero;
