El cas d'un pres polític xinès alliberat després de disset anys de captiveri obsessiona una dona canadenca, que a partir de la seva història repassa la seva existència i s'interroga sobre el sentit del sacrifici i el compromís.
De què serveix revoltar-se? Quin sentit té el sacrifici? Arriscar la vida per dir la veritat és necessari o no és més que un exercici d’ingenuïtat? Aquestes són algunes preguntes que es fa la Madeleine, una canadenca que troba en un diari la història de Yu Dongyue, Lu Decheng i Yu Zhijian, tres joves de poc més de vint anys que, durant les manifestacions de l’any 1989, van ser detinguts per llançar ous plens de pintura contra el retrat gegantí de Mao Zedong que presideix la plaça de Tiananmen, a Beijing. Obsessionada amb la història d’aquests tres joves, i en concret amb la de Yu Dongyue, Madeleine començarà a escriure-li mil i una vegades una carta que sempre esquinça, mentre reexamina la seva pròpia existència i comparteix les seves reflexions amb Lin, una jove xinesa a qui ajuda a preparar l’examen de francès, i Jerémie, un veí resignat que accepta la fatalitat de la seva vida i descarta la revolta. La història amb majúscula i les històries personals d’uns éssers que fan front a la vida de maneres diverses conflueixen en un text escrit per convidar-nos a deixar de banda l’apatia i la indiferència davant el món que ens envolta.
Autoria: Carole Fréchette; Traducció: Elisabet Ràfols; Direcció: Imma Colomer; Intèrprets: Pep Ferrer, Fina Rius, Mar Ulldemolins; Escenografia: Max Glaenzel; Ajudant d'escenografia: Josep Iglesias; Il·luminació: Kiko Planas; Vídeo: Joan Rodón; Vestuari: Antonio Belart; Ajudant de direcció: Aina Tur; Ajudant de vestuari: Carlota Ricart ; Producció executiva: Anna Rius; Alumne en pràctiques: Alberto Rizzo; Fotografia: David Ruano;
