Una companyia força coneguda al Grec dibuixa la biografia col·lectiva d'un grup multiètnic d'actors i actrius i ens parla amb un llenguatge postdocumental sobre l'experiència dels intèrprets i sobre el dret a no pertànyer enlloc.
Van passar per primera vegada pel festival el 2009 parlant-nos d'adolescència a X(ICS) Racconti Crudeli della Giovinezza [X.03] i l'experiència va ser tan bona que hi van tornar el 2012, amb Alexis. Una tragedia greca i Too late!, dos muntatges amb l'aleshores punyent crisi grega i la relació dels governats i els governants com a teló de fons. Uns anys després, el 2016, Enrico Casagrande i Daniela Nicolò, ànimes de la companyia, van sorprendre en el Grec 2016 amb un ric imaginari multidisciplinari en el muntatge MDLSX, que era una invitació documental a reflexionar sobre les barreres que ens autoimposem en dividir el món per sexes i en reivindicar el dret a no pertànyer-ne a cap. Ara, la companyia italiana torna al festival amb un espectacle coproduït pel Grec, Panorama. El títol, triat per l'etimologia grega de la paraula, "veure-ho tot", insisteix en aquest dret a no pertànyer, tot i que ara ho apliqui, més que al sexe, a l'origen geogràfic. Motus ens planteja la qüestió a partir d'un llegendari teatre de l'East Village de Nova York (La MaMa) on conviuen actors i actrius de les procedències més diverses que van emigrar fins allà per fer realitat un somni. Llargues entrevistes amb els intèrprets han donat origen a una dramatúrgia de Daniela Nicolò i Erik Ehn que destaca el nomadisme com un valor intrínsec de l'existència, especialment entre els artistes, contraposat a les categories fixes de nacionalitat, raça o professió a les quals sembla que tots ens hàgim d'adscriure de manera obligatòria.
Les trajectòries de cadascun dels intèrprets s'estudien i exploren per tal de plantejar qüestions universals a partir del que és personal. Tot plegat conforma una narrativa postdocumental sobre l'experiència de ser actor i ser estranger avui, elaborada mitjançant entrevistes amb els intèrprets, però també amb altres entrevistes i filmacions realitzades via Skype o bé directament als països d'origen dels actors i actrius. Tot aquest material arriba a l'espectador en un format multimèdia, gràcies a un elaborat mecanisme escènic desenvolupat pel Seoul Institute of Arts.
Una producció de La MaMa Experimental Theatre Club i Motus.
Coproduït pel Grec 2018 Festival de Barcelona, el Seoul Institute of the Arts (Corea), CultureHub (EUA), Vooruit (Bèlgica), FOG Triennale Milano Performing Arts (Itàlia), Emilia Romagna Teatro Fondazione (Itàlia), L’arboreto - Teatro Dimora di Mondaino (Itàlia).
Amb la col·laboració d’Under The Radar Festival (EUA).
Amb el suport del Ministero dei beni e delle attività culturali e del turismo (MiBACT) i la Regió d'Emília-Romanya.
Concepció i posada en escena: Enrico Casagrande, Daniela Nicolò Dramatúrgia: Erik Ehn, Daniela Nicolò Interpretació: Maura Nguyen Donohue, John Gutierrez, Valois Marie Mickens, eugene the poogene, Richard Ebihara, Zishan Ugurlu (actors i actrius de la Great Jones Repertory Company, principal companyia de La MaMa) Ajudantia de direcció: Lola Giouse Música: Heather Paauwe Disseny de so: Enrico Casagrande Disseny de la il·luminació: Andrea Gallo, Daniela Nicolò Disseny visual: Bosul Kim, Seung Ho Jeong Disseny del vídeo EUA: CultureHub NYC amb Sangmin Chae Disseny del vídeo a Europa: Paride Donatelli, Alessio Spirli Direccio tècnica: Paride Donatelli Producció: Elisa Bartolucci Logística: Shaila Chenet Comunicació: Marta Lovato, Estelle Coulon Grafisme i oficina de premsa: comunicattive.it Distribució internacional: Lisa Gilardino Fotografia: Joung Sun / Theo Cote
