Sons clàssics i creació contemporània en una sessió a càrrec d’una de les formacions simfòniques més prestigioses del país i d’una artista i performer que fa servir la llum i la paraula per parlar-nos sobre malaltia i guariment.
El Palau de la Música és l’escenari, però també un dels protagonistes, d’aquesta proposta singular que es mou entre el concert i la performance. Comença amb música, més concretament, amb una peça de Mozart. És la Simfonia núm. 41, en do major, KV 551, també coneguda amb el nom de Júpiter, el déu de déus de la mitologia romana, una al·lusió al caràcter triomfal, solemne i majestàtic d’aquesta composició. És la darrera de les simfonies que va compondre el músic austríac. Creada al final del segle XVIII, l’obra és considerada un paradigma de les simfonies clàssiques.
Després d’aquesta primera interpretació, serà el moment d’escoltar Eulàlia Valldosera, una artista de Vilafranca del Penedès formada entre Barcelona i Holanda, que el 2002 va guanyar el Premi Nacional d’Arts Visuals de la Generalitat de Catalunya. Ha format part dels certàmens internacionals d’art contemporani més prestigiosos com a representant artística del nostre país. Les seves obres són, sovint, instal·lacions, performances i accions en les quals la llum té un paper preponderant. No crea tant utilitzant o produint objectes concrets com interactuant amb el públic mateix. La percepció humana és un dels elements amb els quals treballa i amb els quals practica el que ella mateixa anomena arqueologia psíquica, en què converteix el seu cos en una mena de receptor capaç de llegir els missatges implícits en espais carregats de memòria. Ho farà al Palau de la Música on, partint dels moments de foscor que hem viscut o encara vivim, utilitzarà l’arquitectura i els elements decoratius que omplen el recinte per connectar amb el passat, fer una lectura del comportament de l’espècie humana al nostre planeta i potser parlar-nos sobre el futur que ens espera. Llum i paraula són elements fonamentals d’una mena de cerimònia poètica que convida a l’autoconeixement i, a la vegada, cerca el guariment.
La proposta continuarà amb la interpretació d’una de les obres més conegudes de Beethoven, la Simfonia núm. 5 en do menor, op. 67, una peça estrenada al principi del segle XIX de caràcter heroic i tempestuós. Les primeres notes de la composició s’han associat tradicionalment a la idea del destí que truca a la porta, encara que no hi ha cap prova que efectivament aquesta fos la intenció del compositor, que va escriure’n la música en un moment en què els seus problemes d’audició eren especialment greus. L’elecció de la peça coincideix amb la celebració de l’Any Beethoven, que commemora el 250 aniversari del naixement del compositor.
Interpreta la música d’aquest programa l’orquestra del gran teatre de la Rambla, una formació amb prop de 170 anys d’història que és una de les més antigues i prestigioses de l’Estat. La dirigeix, des de l’any 2012, Josep Pons, un director nascut a Puig-reig que és un dels més destacats de la seva generació. Ha treballat amb formacions diverses i té una llarga discografia, a banda d’haver estat fundador de l’Orquestra de Cambra del Teatre Lliure de Barcelona (ja desapareguda) i de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya.
Una producció del Gran Teatre del Liceu.
Any Beethoven 2020
Interpretació musical: Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu Direcció d’orquestra: Josep Pons Performance i mediació: Eulàlia Valldosera Fotografia: Paco Amate Pig Studio
