Sociologia, antropologia i moviment es combinen en un muntatge dedicat a la relació entre el cos i el poder, que parteix de les postures del ioga, una indústria poderosa que és, a la vegada, un símbol de l’espiritualitat dels nostres temps.
Fa un parell d’anys, Aerowaves, una prestigiosa xarxa europea de dansa organitzadora d’un festival anual, va seleccionar Likes, una creació de Núria Guiu que va donar a conèixer definitivament a casa nostra una ballarina i coreògrafa amb una llarga carrera. A Likes, que es va veure per tot Europa, l’artista parlava sobre les xarxes i sobre el valor dels populars likes, i projectava una mirada fresca i apassionant sobre l’era digital que vivim. Prenia com a punt de partida els populars vídeos de cover dance (recreacions de les coreografies d’un videoclip) tan habituals a YouTube, i també els tutorials sobre tècniques de ioga. A Spiritual Boyfriends, la seva nova creació, Núria Guiu torna a examinar la pràctica del ioga i la converteix en objecte d’una recerca documental i iconogràfica sobre la creació de les postures que coneixem a Occident i de quina manera imposen als nostres cossos rols, normes i estructures de poder en crear una cultura de l’autodisciplina, la salut i la bellesa. Es tracta de saber com és que una pràctica especialment relacionada amb el món interior i espiritual ha acabat convertida en una gran indústria, i de quina manera, avui, les tecnologies digitals permeten continuar difonent aquesta pràctica que hibrida la cultura índia i disciplines físiques d’origen occidental. I és que la digitalització dels nostres temps té un paper destacat en la construcció dels nostres cossos i, especialment, en la construcció de la mirada que projectem sobre aquests. De la mateixa manera, influeix en el nostre imaginari privat en relació amb l’espiritualitat o amb les relacions amoroses que mantenim.
Signa la proposta una ballarina i coreògrafa sortida de l’Institut del Teatre que va formar part d’IT Dansa, però que també va ballar amb companyies internacionals del prestigi del Cullberg Ballet, la Batsheva Dance Company, la Jasmin Vardimon Company, La Veronal o la Compagnie Gisèle Vienne. Guiu s’ha d’endinsat en la creació dels seus propis espectacles amb peces com La muda i Portal, un solo creat en col·laboració amb el músic noruec Gisle Martens Meyer.
Una coproducció de Grec 2020 Festival de Barcelona, La Briqueterie (París) i Núria Guiu Sagarra.
Aquest espectacle ha fet residències a la Sala Hiroshima (Barcelona), La Caldera Les Corts (Barcelona), Graner - Centre de creació de dansa i arts vives, Cra’p (Mollet del Vallès) i La Briqueterie (París).
Agraïments: Claudia Mirambell, Alicia Kopf, Telemann Rec., Carles Decors, Claudia Brufau, Søren Evinson.
Direcció, coreografia i interpretació: Núria Guiu Sagarra Acompanyament artístic: Esther Freixa, Sònia Gómez Assessorament dramatúrgic: Lluc Ubach
Disseny de l’escenografia i assessorament de vestuari: Lola Belles Foto i vídeo: Alice Brazzit Disseny de llums: Joana Serra Tècnic: Sergio Roca Producció i mànager: Fani Benages
