Amb una única performer i un públic convertit en elenc de l'espectacle, aquest muntatge recrea un moment clau de les lluites obreres a la Barcelona del final dels anys setanta: el que van protagonitzar els treballadors i treballadores de Numax.
Assemblees, discussions, mobilitzacions... La de Numax és la història d’una experiència d’autogestió protagonitzada pels empleats d’una fàbrica d’electrodomèstics en resposta als intents de tancament dels empresaris. És especialment coneguda perquè el cineasta Joaquim Jordà en va fer un film, Numax presenta (1980), que encara avui se segueix projectant. Roger Bernat, però, ha anat més enllà i reconstrueix la història de Numax amb l’ajuda d’una única performer, Núria Martínez-Vernis, i dels mateixos espectadors, que es converteixen en protagonistes de la funció recreant les assemblees i reunions dels comitès d’obrers. Mentrestant, a la pantalla s’alternaran els treballadors que apareixien al film de Joaquim Jordà i els de la cooperativa Fagor, que es van quedar al carrer l’any passat i que han col·laborat també en aquest projecte escènic parlant sobre les seves experiències i impressions davant d’una càmera. Teatre sense actors per explicar dues històries paral·leles separades per més de trenta anys.
Concepte: Roger Bernat, a partir de la pel·lícula Numax, presenta (1980) de Joaquim Jordà ; Col·laboració: Extreballadors i extreballadores de les fàbriques Numax i Fagor-Electrodomésticos. ; Dramatúrgia: Roberto Fratini; Performer: Núria Martínez-Vernis; So: Cristóbal Saavedra Vial; Direcció tècnica: Txalo Toloza; Coordinació: Helena Febrés Fraylich ; Assistència a la producció: Ricard Terés ; Agraïments: Ahots Kooperatibista, diari Mondraberri, Ramiro Ledo Cordeiro; Investigació històrica: Pablo González Morandi ; Dispositiu de visualització: Matteo Sisti;
Espai
Passeig de Santa Madrona, 39, 08038 Barcelona, Espanya