Silvia Albert Sopale, que va néixer a Sant Sebastià, té prop de 45 anys, així que, si teniu més o menys la seva edat, possiblement reconeixereu les cançons i les músiques dels anuncis que sonaran durant aquesta representació. I és que ella repassarà l’imaginari de la seva generació, tot i que recorrerà els últims quaranta anys d’història d’aquest país des d’un punt de vista diferent del vostre. Perquè, com és la vida d’algú que té la pell negra i ha viscut envoltat de blancs? Què se sent quan no et reconeixen com una persona “d’aquí” a causa del color de la teva pell, i quan viatges a l’Àfrica i t’adones que tampoc no pertanys a aquell territori? La infantesa i l’adolescència de la protagonista seran moments destacats en una representació que analitza, amb humor i ironia, temes que van des del racisme fins a la sexualitat de les dones negres, passant per la identitat. Tret que hàgiu vist ja aquest espectacle, que porta de gira des del 2016, segur que ningú no us havia explicat mai... la història de les dones negres espanyoles. Aquest espectacle unipersonal és, sí, una comèdia, però això no vol dir que no contingui moments que us congelaran el somriure a la cara.
L’ha creat Silvia Albert Sopale, una llicenciada per l’Escola Superior d’Art Dramàtic de Múrcia i terapeuta gestaltista. És als escenaris des del 1999 i, a més de No es país para negras, ha creat espectacles com Blackface y otras vergüenzas (2019) i Parar de pararme (2021), un encàrrec de SOS Racisme, tots en el repertori de la companyia No es país para negras. Ha treballat a Hotspot (guanyador d’una beca d’Iberescena i estrenat i coproduït pel Teatro Mayor Julio Mario Santo Domingo de Bogotà), a Grrrls, dirigit per Carlota Subirós, i també amb Carla Rovira a L’amansi(pa)ment de les fúries, de la companyia Parking Shakespeare. La catedral del mar (Antena 3), Panteras (dirigit per Erika Sánchez Marcos), Daucus Carota (dirigit per Carla Linares), Umbered i O no será (dirigits per Sally Fenaux Barleycorn) són alguns dels projectes audiovisuals en els quals ha participat.
Per escriure aquest espectacle ha tingut la col·laboració de la també directora, artista independent i performer colombiana Carolina Torres Topaga, màster en Estudis Teatrals a l’Institut del Teatre de Barcelona i a la Universitat Pompeu Fabra i autora de l’espectacle Mi parce, i també de Laura Freijo Justo, autora barcelonina addicta a l’art d’explicar històries, que durant molts anys ha format part del Projecte VACA de dramatúrgia i que ha produït i estrenat més d’una vintena de creacions dramàtiques.
L’espectacle es veu com a part d’un cicle de propostes de la Sala Periferia, un espai teatral dedicat a les creacions de les persones afrodescendents que s’obrirà a la ciutat durant l’any vinent i que es presenta en societat recuperant espectacles pioners d’artistes africans i afrodescendents.
Una producció de la Cia. “No es país para negras”.
El dimarts 20 de juliol, després de la funció, hi haurà un debat del cicle Debat Grec: “Creació, colonialitat i racisme”.
Interpretació: Silvia Albert Sopale Direcció: Carolina Torres Topaga Text: Silvia Albert Sopale, amb la col·laboració de Carolina Torres Topaga i Laura Freijo Justo Moviment: Chechu García Espai escènic: Carolina Torres Topaga So: Silvia M. Aranda Il·luminació: Alberto Barberá Vestuari: Eugenia Gusmerini Tècnic de la companyia: Rául Beldarrain Fotografia: Toni Payan, Joan Linuxbcn, Josep Tobella
