Els ulls tancats, el rostre amb un gest de dolor, el cos a punt de caure a terra, amb prou feines subjectant el fusell: Mort d’un milicià, que retrata la mort del militant anarquista republicà espanyol Felipe Borrell García, és una de les imatges més icòniques de la Guerra Civil Espanyola, un conflicte que Robert Capa va retratar a bastament. Moltes de les persones que es miren avui aquestes imatges pensen en la gran tasca documental que va fer aquest fotògraf... sense adonar-se que Robert Capa no era una persona, sinó dues: l’hongarès Endre Friedmann i l’alemanya Gerta Pohorylle, més coneguda com a Gerta Taro. Es van conèixer a París cap als anys trenta del segle XX i, a més de convertir-se en parella sentimental, van constituir una parella professional que, amb un pseudònim comú, va viatjar al front durant la Guerra Civil i va saber copsar l’horror de la guerra en unes imatges que, en la major part dels casos, no se sap exactament si van ser disparades per l’un o per l’altra. Gerta Taro va morir el 1937, en un trist accident, atropellada per un tanc republicà, però se la considera una heroïna de guerra. Després de la seva mort, el seu company va continuar fent servir el pseudònim per cobrir conflictes bèl·lics per tot el món. Com a conseqüència, la imatge de Gerta Pohorylle o Gerta Taro va quedar invisibilitzada. És el que explica un text que aborda des de la ficció la figura de Robert Capa i que, així, ens convida a reflexionar sobre el paper dels reporters i les reporteres de guerra, sobre l’ètica periodística en la narració dels conflictes bèl·lics i sobre com és que la identitat femenina desapareix tan ràpidament de la memòria col·lectiva.
L’autora i directora d’aquesta ficció basada en la realitat més estricta és Sílvia Navarro, una directora, dramaturga i guionista llicenciada en Sociologia, però també en Direcció i Dramatúrgia per l’Institut del Teatre. Potser la coneixeu com a autora i directora de muntatges com 94 minuts (2017) o Ifigènia en taxi (2019), només dues de la desena d’obres que ha escrit i, sovint, dirigit.
Una coproducció del Grec 2022 Festival de Barcelona i Flyhard Produccions, SL.
Amb el suport de l’Institut de Cultura de Barcelona i l’Institut Català de les Empreses Culturals.
Proposta seleccionada en la primera convocatòria de projectes dels teatres de proximitat “On el teatre batega”.
Sílvia Navarro va guanyar amb aquest text el premi Frederic Roda de teatre 2020, organitzat per la Diputació de Barcelona i l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB).
Autoria i direcció: Sílvia Navarro Interpretació: Laura Riera, Roger Vidal Escenografia i vestuari: Tània Gumbau Disseny de la il·luminació i so: Xavi Gardés Ajudantia de direcció: Tona Siñol Comunicació i xarxes socials: Elisenda Riera Rovira Premsa: Clara Cols Torras Cap tècnic de sala i tècnic de funció: Xavi Gardés Cap tècnic en gira: Fernando Portillo Administració: Josep Maria Milla, Sergio Matamala Distribució: Elisenda Riera Rovira Producció executiva: Clara Cols Torras, Sergio Matamala Cartell: Laia Alsina Astorga Fotografia: Juanjo Marín, Sala Flyhard
