Una història quotidiana, plena de llum i poesia, sobre una dona incapaç de parlar que s'acaba de mudar a un pis al centre de la ciutat. Una veïna i un conserge combatran les seves solituds a força de compartir amb ella les seves històries.
Diuen de l'autor d'aquesta peça teatral, l'argentí Pablo Messiez, que més que un dramaturg i director, és un encantador d'espectadors. I no és estrany, perquè els seus muntatges són especialment personals, no beuen de les fonts més conegudes i projecten sobre els assumptes que tracta una mirada nova que sempre posa el focus en un punt diferent del que resulta més evident. Els seus muntatges tenen una poesia que escapa a tota afectació i, com en aquest cas, de vegades acarona l'ànima de l'espectador i de vegades... l'esgarrapa. I és que els protagonistes d'aquesta història potser són éssers derrotats, trencats i aparentment enfonsats, però encara mantenen al seu interior una llum d'esperança. Muda, un títol que tant fa referència al silenci obstinat de la protagonista com al seu canvi de domicili, ens explica la història de l'Anna, una dona que arriba, silenciosa, al seu nou habitatge al centre de la ciutat. Vol conèixer la germana gran, la parenta desconeguda de qui tant li parlava la mare, que acaba de morir. Allà es troba amb un conserge, un home sol i ferit que enyora el que havia tingut i ja no té, que es refugia en l'alcohol i que té preparada la corda per penjar-se en el moment en què es decideixi a fer-ho. Mentrestant, però, parlarà amb la nouvinguda, establint un diàleg amb el silenci similar al que es produeix en la consulta d'un psiquiatre. Al pis de dalt de l'Anna, la Flor, una dona que es creu sofisticada però que és vulgar i enutjosa, que fingeix una felicitat que no té i que, per tal de no pensar en allò que li falta, parla sense aturador, no fos cas que el silenci l'arrossegués a la tristesa.
És una peça teatral que es va veure amb gran èxit a Madrid ja fa uns anys i que signa un autor amb més de vint anys de trajectòria. A principis d'aquest any, precisament, Messiez va dirigir al Teatre Lliure la seva obra El temps que estiguem junts, interpretada pels joves integrants de La Kompanyia Lliure.
Una producció del Grec 2018 Festival de Barcelona, Escena Nacional Andorrana i La Banda.
Projecte en residència a Fabra i Coats, Fàbrica de Creació.
Autoria: Pablo Messiez Direcció: Mercè Vila Godoy Interpretació: Maria Lanau, Jordi Rico, Glòria Sirvent Traducció: Marc Artigau Espai sonor: Dani Nel·lo Escenografia i il·luminació: Laura Clos, Closca Vestuari: Laura Garcia Ajudantia d’escenografia: Sergi Corbera Ajudantia de direcció: Andrea Monje (alumne en pràctiques de l’escola Eòlia) Producció executiva: Giulia Poltronieri Enregistrament d'arxiu: Isak Férriz Fotografia: David Ruano
