Una història d'indis, benzineres, armadillos, utopies i catalans autistes perduts per les carreteres inacabables d'un Texas irreconeixible. La signa un laboratori de creació escènica que ha mostrat els seus treballs per mitja Europa.
Al segle XIX un grup d’icarians —seguidors de les teories del pensador Étienne Cabet— va viatjar als EUA per fundar una comunitat de socialistes utòpics. Un d’ells era el català Ignasi Montaldo, un noi mut i tímid que es comunicava amb els altres mitjançant una llibreta plena de notes i dibuixos. L’experiència va ser un fracàs i els qui van sobreviure al viatge van acabar enfrontats, tret de Montaldo, que es va convertir –diu la llegenda– en cap d’una tribu d’indis. D’aquesta història neix una proposta, a cavall entre el documental i el road-tale, que parla d’un fracàs col·lectiu i d’una epifania personal, però que és, també, una exploració dels límits, sempre conflictius, entre l’individu i la comunitat. El muntatge elimina la separació entre intèrpret i públic i utilitza imatges projectades, veus i sons enregistrats i tota mena d’elements poc usuals. És la nova proposta d’un col·lectiu de creadors que fugint de les convencions, i fent servir l’humor, s’interroga des d’un punt de vista nou sobre el món on vivim.
Creació, dramatúrgia i direcció: Ernesto Collado; Intèrpret: Ernesto Collado; Ajudant de direcció: Piero Steiner; Espai escènic: Cube b.z., Ernesto Collado; Disseny d'il·luminació: Cube b.z.; Tècnic: Cube b.z.; Producció executiva: Eteri (Montse Prat & Txell Felip); Distribució: Iva Horvat; Música: Pony Bravo; Mànager: Lluís Bonveí; Paisatge sonor: Capturats de Christmas in Icaria; Confecció del vestuari: Oscar H. Grand; Perruqueria: Dammaret; Direcció i dramatúrgia: Ernesto Collado; Imatge: Ferran Llorens; Agraïments: Lluís Bonveí, Daniel García, Aurelio Medina, de Christmas in Icaria, Sofía Asencio, CCCB;
