Què és real i què no ho és? S'ho pregunten, en tres monòlegs entrellaçats, els protagonistes d'aquesta obra que mostra que sovint altruisme i egoisme van plegats.
Ajudar els altres pot tenir conseqüències imprevistes, especialment quan, de bona fe o no, mirem d’imposar-los una determinada visió del món. La Molly Sweeney, que va néixer cega, és feliç en la seva condició, però el seu home, en Frank, estaria disposat a fer qualsevol cosa per aconseguir que hi vegi. I el doctor Rice creu que la pot ajudar... i de passada recuperar un prestigi professional que ja fa temps que ha perdut. El dramaturg irlandès Bryan Friel es basa en un cas real descrit pel neuròleg Oliver Sacks per bastir un monòleg a tres veus que enllaça amb la tradició irlandesa d’explicar històries. Una peça teatral íntima, delicada i, alhora, diferent. Dirigeix la funció i en signa la dramatúrgia Miquel Gorriz, premi Quim Masó 2011 per aquest projecte teatral.
Autoria: Brian Friel; Traducció: Jordi Fité; Dramatúrgia i direcció: Miquel Gorriz; Intèrprets: Míriam Alamany, Carles Martínez, Xicu Masó; Veu en off: Pere Arquillué (el pare); Joana Ubach (Molly nena), Alba Quintana (la mare), Teresa Sánchez (la infermera); Ajudant de direcció: Eva Roig; Moviment: Eva Roig; Espai: Elisabet Castells, Miquel Gorriz; Vestuari: Maria Araujo; Disseny d'i·luminació: Nani Valls; Disseny de so: Toni Ubach; Concepció Sonora : Toni Ubach; Perruqueria: Toni Santos; Reportatge fotogràfic: Irene Prat; Disseny d'imatge: Hernán Martínez; Producció executiva: ETERI (Montse Prat i Txell Felip) ;
