L'artista mexicana torna a barrejar les tradicions amb els corrents musicals més nous en un disc que ens parla de les crisis i mancances de les societats llatinoamericanes, però també dels seus somnis, esperances i alegries.
Amb una mare cantant i un pare professor d’art i director de cinema, l’espectacle era el món natural d’una artista (i antropòloga) mexicana que no perd cap ocasió per reivindicar l’herència cultural del seu país. Ho fa un altre cop en un nou disc d'estudi (el que fa nou) en el qual ha tingut la col·laboració de grans artistes com ara Juanes. Les cançons que en formen part projecten una mirada profunda cap a una Amèrica que viu conflictes socials i està desencantada del poder però que, tot i això, manté vius els seus somnis i esperances. Són les balas i el chocolate als quals al·ludeix el títol del disc, que simbolitzen d'una banda la violència i de l’altra els excessos i el plaer, que són també un signe dels temps que vivim. Aquest treball està dedicat al Dia de Difunts, una celebració extremadament popular a Mèxic on es canta i es balla combinant malenconia i alegria. 0/00s el que ens proposa Balas y chocolate, on les alegries i la tristesa s'expressen utilitzant ritmes que van del bolero i la cúmbia al hip-hop i l'ska.
Veu, guitarra i percussió: Lila Downs ; Saxo: Paul Cohen ; Clarinet: Paul Cohen ; Guitarres: Rafael Gomez ; Baix: Luis Guzman ; Percussió: Paty Piñon ; Trombó: George Saenz ; Acordió: George Saenz ; Bateria: Edgardo Serka ; Acordió, jarana, teclats: Leo Soqui ; Producció executiva: WAM; Fotografia: Elena Pardolow;
