A què sona el soul de veritat? Aquest músic de Carolina de Nord que va créixer escoltant els grans del gènere ens ho explica en un concert. Ell i la seva banda porten al Paral·lel les essències de la música negra.
James Brown, The Temptations, Eddie Floyd, Otis Redding, el soul clàssic del Memphis dels anys seixanta... Amb aquesta banda sonora va créixer Lee Fields. Des que va començar a cantar al final dels seixanta ha interpretat temes funk a l'estil de James Brown (li deien Little J.B. i no per casualitat), però també blues i soul contemporani. Als anys setanta es va convertir en un mite per als amants del funk, i als noranta va triomfar àmpliament entre els aficionats al soul-blues. Avui el reivindiquen escenes musicals tan diverses com la del hip hop i la dels rare grooves. Els seus nous discos, des de Problems (2002) fins al seu últim treball, titulat Emma Jean (2014), han estat enregistrats amb la seva banda, The Expressions, i són una font inesgotable de plaer per als molts aficionats que viuen amb delit el retorn dels sons més clàssics de la música negra nord-americana.
Veu: Lee Fields ; Teclats: Toby Pazner ; Guitarra: Vincent John ; Bateria: Evan Pazner ; Baix: Benjamin Trokan ; Trompeta: Jason Colby ; Saxo: Michael Buckley ; Producció executiva: The Project;
