Un planeta ignot del qual les passions han estat desterrades, la Calanda rural i el París cosmopolita de Buñuel, una cova de Geòrgia convertida en la porta de l’infern: en tots aquests espais, i en uns quants més, s’han convertit els escenaris que han trepitjat els i les intèrprets de La Veronal i el seu director i coreògraf, Marcos Morau. Només aquest any 2022, la companyia de dansa ha passat per grans teatres de França, Bèlgica, Alemanya i la Gran Bretanya (inclòs el mític Sadler’s Wells); però, a més, aquest febrer passat s’ha endut el Premi Ciutat de Barcelona en la categoria d’arts escèniques per les coreografies Sonoma (Grec 2020) i Opening Night. Aquesta última, precisament, és la que podrem tornar a veure al TNC, aquest cop com a part de la programació del Grec Festival de Barcelona. Aquí, l’escenari com a tal, aquest munt d’artificis i tramoies, deixa de ser un espai que es converteix en alguna altra cosa per assumir tot el protagonisme. La peça ret homenatge al teatre i, potser per això mateix, és més teatral que les creacions anteriors de la companyia. Aquí no trobareu la kova, aquella gramàtica del moviment que caracteritza el llenguatge de la companyia i que Morau i el grup d’intèrprets, assumint voluntàriament el risc que representa, descarten aquest cop per deixar més pas que mai a la paraula (en francès) en un espectacle que ni és ben bé dansa ni és teatre, sinó que se centra en la presència dels cossos sobre l’escenari per tal d’indagar en el caràcter escènic del moviment.
Aquest escenari que ens permet elevar-nos com a espectadors i espectadores per sobre de les nostres pròpies vides i preocupacions; la maquinària amb la qual crea les ficcions que consumim i els personatges que les interpreten són l’objecte d’un homenatge a aquell espai i temps en els quals la vida i la veritat entren en conflicte. L’han imaginat els i les intèrprets de la peça amb Marcos Morau, un coreògraf nascut el 1982 a Ontinyent (Comunitat Valenciana) que es va formar en dansa a Barcelona, València i Nova York, però que també ha cursat un màster en teoria de la dramatúrgia i té amplis coneixements de fotografia. L’any 2005 va fundar La Veronal, un col·lectiu en el qual van confluir artistes de camps tan diversos com la dansa, el cinema, la fotografia o la literatura. Morau ha obtingut el Premi Nacional de Dansa 2013 del Ministeri de Cultura, entre molts altres reconeixements nacionals i internacionals.
Una coproducció de La Veronal, Teatre Nacional de Catalunya, Centro de Cultura Contemporánea Condeduque i Romaeuropa Festival.
Amb el suport de l’Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la Música del Ministeri de Cultura i Esports d’Espanya, i l’Institut Català de les Empreses Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Espectacle recomanat per a espectadors i espectadores a partir de 16 anys.
Idea, direcció artística i disseny: Marcos Morau, Coreografia: Marcos Morau, en col·laboració amb els i les intèrprets, Interpretació: Mònica Almirall, Valentin Goniot, Núria Navarra, Lorena Nogal, Shay Partush, Marina Rodríguez, Disseny de l’escenografia: Max Glaenzel, Disseny del vestuari: Silvia Delagneau, Confecció del vestuari: M. Carmen Soriano, Direcció tècnica: David Pascual, Disseny de la il·luminació: Bernat Jansà, Disseny del so: Juan Cristóbal Saavedra, Text: Carmina S. Belda, Violeta Gil, Celso Giménez, Assistència a la direcció: Mònica Almirall, Assessorament artístic: Roberto Fratini, Regidoria d’escena, maquinària i efectes especials: David Pascual, Producció i logística: Cristina Goñi, Direcció de producció: Juan Manuel Gil Galindo Fotografia: May Zircus & TNC, Marcos Ibañez, Albert Pons
