Quina idea del progrés se’ns està imposant? Cap a quin món artificial ens estan empenyent? Hi reflexiona, mitjançant la dansa, una companyia que ens proposa donar un cop d’ull a un futur sense passions.
Els esforços de la humanitat durant els últims anys han aconseguit portar-nos fins aquell lloc que coneixem amb el nom de “progrés”. És un planeta al qual podríem batejar amb el nom de Pasionaria, un espai on viuen éssers humans iguals a nosaltres, o gairebé. Han estat dissenyats per imitar-nos, només que han perdut la capacitat d’apassionar-se, perquè són artefactes tecnològics que formen un paisatge artificial, net i asèptic, però absolutament mancat... d’humanitat.
És com, veient el present i mirant cap a on anem, han imaginat el futur els integrants de La Veronal, un futur en el qual ni tan sols aspirem a adonar-nos que som vius. Hem renunciat al dolor i a la passió i ja no hi ha res que ens diferenciï dels robots o de les estàtues. De debò que encara som vius?
Una mirada crítica al món que vindrà en el qual l’individualisme i la covardia moral són valors a l’alça. És aquest, el futur que volem? Ens convida a pensar-hi una formació creada el 2005 per Marcos Morau i que és una de les joves companyies que en els últims anys han assolit més projecció nacional i internacional. Entre les seves darreres creacions, hi ha espectacles com Manolita Chen (vist al Beijing Dance Theatre), Tundra o Rothko Chapel.
Una coproducció del Grec 2018 Festival de Barcelona, Temporada Alta – Festival de Tardor de Catalunya (Girona – Salt), Teatros del Canal (Madrid), Théâtre National de Chaillot (París), Les Théâtres de la Ville de Luxembourg (Luxemburg), Sadler's Wells (Londres), Tanz Im August / HAU Hebbel am Ufer (Berlín), Oriente Occidente Dance Festival (Rovereto, Itàlia), Mercat de les Flors (Barcelona).
Amb la col·laboració del Graner, Centre de creació.
Amb el suport de l'Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música (INAEM) del Ministerio de Educación Cultura y Deporte de España i de l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
El dia 26 de juliol, després de la representació, s’organitza un Col·loqui postfunció. Consulteu aquest enllaç per a més informació.
Idea i direcció artística: Marcos Morau Coreografia: Marcos Morau amb la col·laboració dels intèrprets Ajudantia de coreografia: Lorena Nogal Repetidora: Estela Merlos Assessorament artístic i dramatúrgic: Roberto Fratini, Celso Giménez Interpretació: Àngela Boix, Jon López, Ariadna Montfort, Núria Navarra, Lorena Nogal, Shay Partush, Marina Rodríguez, Sau Ching Wong Escenografia: Max Glaenzel Vestuari: Silvia Delagneau Confecció del vestuari: Mª Carmen Soriano Màscares i attrezzo: GADGET Efectos Especiales Cascs: Ricardo Vergne Pròtesis: Martí Doy Construcció i confecció de les esferes: Goretti Puente Calçat: Natalio Martín So: Juan Cristóbal Saavedra Vídeo: Joan Rodon, Esterina Zarrillo Il·luminació i direcció tècnica: Bernat Jansà Assistència tècnica i efectes especials: David Pascual Producció executiva: Juan Manuel Gil Galindo, Cristina Goñi Adot Fotografia: Megan Bogonovich, Àlex Font
