La Venus de Willendorf

L’agressió gratuïta d’uns joves a una dona indigent va ser l’excusa periodística que va decidir Iago Pericot, gran renovador de l’escena catalana, a dedicar un espectacle de teatre-dansa a la violència de gènere, racial, psicològica... Per reflexionar sobre el degoteig d’agressivitat que omple els diaris i les televisions, Pericot va triar un personatge imparcial: la Venus prehistòrica que dóna títol al seu espectacle i que s’ho mira tot gairebé indiferent, aliena a les angúnies del present. Al seu voltant, vuit intèrprets evolucionen al ritme de La passió segons Sant Mateu, de Johann Sebastian Bach, un episodi musical que, potser perquè també relata fets violents, encaixa a la perfecció amb la proposta de l’espectacle.

Coreografia: Jordi Cortés; Moviment: Andrzej Leparski; Idea original i direcció: Iago Pericot; Intèrprets: Lola López, Maribel Martínez, Karle Beristain, Sandrine Rouet, Àlex Navarro, Xavier Estrada, David Cuspinera, Oscar Kapoya, Charo Campo; Espai escènic: Iago Pericot, Paco Azorín; Il·luminació: Paco Azorín; Ajudant de direcció: Climent Sensada, Josep Escrig; Imatge: Iago Pericot; Vestuari: Iago Pericot; Alumne en pràctiques: Noelia Camacho; Escenografia: Alberto Merino; Coordinació tècnica: Jordi Soler; Construcció de l'escenografia: Teatre-Auditori Sant Cugat; Confecció del vestuari: Indumentària pre a l'Espectacle; Disseny de so: Jaume Piqué; Producció executiva: Sol Blasi - Velvet Events; Direcció de producció: Carles Manrique - Velvet Events; Distribució: Elena Blanco - Magneticam; Agraïments: Josep Antoni Armario, Toni Santos;