L'origen de la trilogia, estrenada al Festival d'Avinyó del 2021, rau en la invitació que Phia Ménard, cap visible de la Compagnie Non Nova, va rebre per participar en l'edició número catorze de la Documenta de Kassel de l'any 2017. L'artista va viatjar a la ciutat alemanya i a Atenes, per trobar en l'una i en l'altra els orígens d'una Europa monstruosa, d'una banda, i el reflex romàntic d'una Europa mitificada, de l'altra. A partir d'aquí, va concebre un seguit de performances que prenen la forma d'històries mitològiques o de contes de fades mitjançant els quals al·ludeix a la construcció i desconstrucció del continent europeu. A la primera d'aquestes performances, Maison Mère, o Casa Mare, originalment creada per a aquella edició de la Documenta, ens mostra una deessa construint la primera casa de la humanitat. La veureu erigir una gran edificació de cartó que recorda el Partenó (o potser un cartenó), una construcció tan precària com els habitatges d'una generació de treballadors i treballadores sense recursos fills de l'era Thatcher i que poden desaparèixer perfectament sota un aiguat. A la segona performance, Temple Père o Temple Pare, fa referència a la submissió d'homes i dones al sistema portant a escena un ultraliberalisme que ella identifica amb el patriarcat. El simbolitza amb l'erecció simbòlica d'una gran Torre de Babel, una construcció fàl·lica inacabable aparentment, durant una mena de ritual coreogràfic i arquitectònic amb un regust industrial. Finalment, la tercera performance, La Rencontre Interdite, una cosa així com “la trobada prohibida”, transcorre en un espai desert. És la història d'una desaparició anunciada que constitueix tant un adéu a la innocència com una crida a la revolta. Conté una imatge de transformació simbolitzada per la mateixa Phia Ménard, que, en tota la seva nuesa, mostra un cos que anys enrere era masculí i avui és femení, al·ludint a la seva pròpia experiència personal a una Europa que es reconstrueix a si mateixa. Perquè la construcció, destrucció i reconstrucció simbòlica de tot un continent a l'escenari forma un espectacle incisiu durant el qual el públic riu, viu moments d'angoixa o es deixa endur per la tristesa.
És la visió sobre els mites d'Europa i la seva realitat actual que ens presenta la Cie Non Nova, un col·lectiu creat el 1998 per Phia Ménard, no tant per inventar res com per projectar mirades noves sobre el món que ens envolta. En aquesta tasca Ménard, formada en dansa moderna, mim, interpretació teatral i malabarismes, i la codirectora de la companyia, Claire Massonnet, han posat a treballar plegats artistes, tècnics i pensadors amb els quals han produït treballs com P.P.P. (Position Parallèle au Plancher), Vortex, en la qual parlava amb imatges impactants sobre transformació personal (vista al Mercat de les Flors el 2014) o L’après-midi d’un foehn version 1 (premi a la millor peça de teatre físic al Fringe del Festival d'Edimburg i vista al Mercat de les Flors l'any 2017), en les quals treballava amb el gel i el vent, uns elements que, en les peces que veurem al Grec Festival de Barcelona d'enguany, deixen pas a l’element líquid, que és un dels protagonistes de la trilogia.
Una coproducció de Cie Non Nova, Festival d’Avignon, Wiener Festwochen, Malraux Scène Nationale Chambéry Savoie, Bonlieu, Scène Nationale d’Annecy i el Théâtre Vidy-Lausanne com a part de l'Interreg Programme, finançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional, France-Switzerland 2014-2020, Quai CDN Angers Pays de la Loire, Scène Nationale d’Orléans, Tandem Scène Nationale, MC93 – Maison de la Culture de Seine-Saint-Denis, Bobigny, Scène Nationale du Sud-Aquitain – Bayonne, le Grand T, Théâtre de Loire-Atlantique, Les Quinconces - L’Espal, Scène Nationale du Mans, le Carré, Scène Nationale et Centre d’Art Contemporain de Château-Gontier, Théâtre des Quatre Saisons, Scène Conventionnée Art & Création – Gradignan (33), Théâtre Molière - Sète, Scène Nationale Archipel de Thau.
Coproduccions i residències a TNB, Centre Européen Théâtral et Chorégraphique de Rennes (National Theatre of Brittany).
La Compagnie Non Nova – Phia Ménard està subvencionada pel Ministeri Francès de Cultura i Comunicació– DRAC des Pays de la Loire, Ajuntament de Nantes, el Conseil Régional des Pays de la Loire i el Conseil Départemental de Loire-Atlantique.
La companyia també rep suport de l'Institut Français i la BNP Paribas Foundation.
La Compagnie Non Nova – Phia Ménard està associada actualment a la Malraux Scène Nationale Chambery Savoie, i al TNB, Centre Européen Théâtral et Chorégraphique de Rennes (National Theatre of Brittany).
El divendres, 8 de juliol, hi ha programada una Trobada entre Phia Ménard i Valentí Roma.
Idea original, dramatúrgia, escenografia i direcció artística: Phia Ménard, Dramatúrgia: Jonathan Drillet, Dramatúrgia i direcció escènica de Mother House: Phia Ménard, Jean-Luc Beaujault, Creació i interpretació: Fanny Álvarez, Rémy Balagué, Inga Huld Hákonardóttir, Erwan Ha Kyoon Larcher, Elise Legros, Phia Ménard, Disseny de la il·luminació: Eric Soyer, Ajudantia en la il·luminació: Gwendal Malard, Música: Ivan Roussel, Ajudantia de direcció: Clarisse Delile, Vestuari: Fabrice Ilia Leroy, Ajudantia en la creació del vestuari: Yolene Guais, Cap tècnic: François Aubry "Moustache", Construcció de l'escenografia i utillatge: Pierre Blanchet, Rodolphe Thibaud, Philippe Ragot, Enginyeria d'il·luminació: Aliénor Lebert, Mickaël Cousin, Enginyeria de so: Ivan Roussel, Mateo Provost, Regidoria: François Aubry, Pierre Blanchet, David Leblanc, Rodolphe Thibaud, Félix Löhmann, Philippe Marie, Codirecció de la companyia, producció, administració i gerència de vendes: Claire Massonnet, Direcció tècnica: Olivier Gicquiaud, Ajudantia de producció i administració: Constance Winckler, Relacions públiques i ajudantia de producció: Justine Lasserrade, Producció executiva: Compagnie Non Nova – Phia Ménard, El text de la trilogia ha estat creat per Phia Ménard i Jonathan Drillet amb fragments extrets de les fonts següents: Hermès Trismégiste (cap al 150 aC), Vélimir Khlebnikov (Zanguézi, Editions Verdier, 1919-1922), Fritz Lang i Thea Von Harbou (Metropolis, 1927), John Giorno (Thanx for nothing on my 70th birthday, 2006), Xu Lizhi, Jenny Chan i Yang (La machine est ton seigneur et ton maître; édition établie, Agone, 2015) Fotografia: Cie Non Nova - Phia Ménard
