Una coreògrafa que ha treballat en les disciplines més diverses combina dansa i futbol en el seu nou espectacle. Els moviments propis de l'esport rei es converteixen en una coreografia de dansa contemporània, i a l'inrevés.
En un país envaït pel futbol, la dansa contemporània, art minoritari, li planta cara. Però en aquest cas, l'esport i la sensibilitat artística són ingredients d'una mateixa recepta. S'encarrega de cuinar-la Vero Cendoya, una ballarina, coreògrafa i pintora que anteriorment ja havia confrontat la dansa contemporània amb disciplines que van de la poesia al hip hop passant per les arts plàstiques i fins i tot el transformisme. Ara, però, va més enllà i posa a treballar plegats cinc futbolistes, cinc ballarines i un àrbitre en un escenari convertit en terreny de joc... o en un camp de futbol fet escenari, com preferiu. Tot plegat és un viatge on una mateixa passió ens porta de l'art a l'esport i de l'esport a l'art. Una banda sonora composta per Adele Madau i interpretada en directe acompanya la coreografia, un espectacle on el públic, col·locat al voltant de l'escenari, té un paper actiu, tal com passa en un partit de futbol. Inspirada en el film de Paolo Zucca L'arbitro (2013), aquesta creació de Vero Cendoya no només ens parla de futbol i dansa sinó que, de fet, planteja qüestions que parteixen d'aquestes disciplines per anar molt més enllà: quins són els valors que regeixen la nostra societat? On és el límit entre l'esport i l'espectacle? Quines són els necessitats més essencials de l'ésser humà? I el més important: podria la dansa arribar a convertir-se en un espectacle de masses?
Un espectacle en forma de partit de futbol, o bé un partit de futbol dansat, amb textos d'Eduardo Galeano en la veu de Blanca Portillo. La partida va rebre el premi a la millor estrena d'arts de carrer a l'edició de 2015 de FiraTàrrega i el Premi de la Crítica de Barcelona al millor espectacle d'arts de carrer.
Una coproducció de la Cia. Vero Cendoya, FiraTàrrega 2015, Graner Centre de Creació, Asociación Carovana SMI de Cagliari i l'Institut Català de les Empreses Culturals de la Generalitat de Catalunya.
Direcció i coreografia: Vero Cendoya ; Composició i direcció musical: Adele Madau; Interpretació: Sarah Anglada, Xaro Campo, Tina Halford, Laila Tafur, Dory Sánchez i Linn Johansson (ballarines); Gaston la Torre, Babou Cham, Adrián Nieto, Alik Santiago Coderch i Reynaldo Zerpa (futbolistes), Mikel Fiol (àrbitre), Matilda i Mateu Moragas Cendoya (nens), i Naima Molina Johansson (nadó); Col·laboració especial: Blanca Portillo; Textos: Eduardo Galeano; Interpretació musical: Elena Zanzu (trompeta), Andrea Martínez (trombó), Gràcia Camps (saxo alt) i Laia Rovira (saxo tenor); Percussió: SAMBATU; Vestuari: Kike Palma, Ester Muñoz i Viviana Calvitti ; Ajudant de direcció: Gema Díaz; Producció: Isabel Bonilla Besset; Administració: Joan Fabregat; Comunicació: Neus Molina; Management: Fani Benages Arts Escèniques, amb la col·laboració de Clàudia Brufau;
