Jo, travesti és una “alterficció” sobre el transvestisme que reivindica l’art i la cultura travesti i la figura de transformistes i imitadors d’estrelles amb una llarga tradició a casa nostra al llarg de tot el segle XX i fins als nostres dies. L’autor, Josep Maria Miró, com si es tractés d’un acte de transformisme dramatúrgic, escriu una “autoficció” a partir de la biografia de Roberto G. Alonso, que ens permetrà acostar-nos a noms capdavanters i transgressors com Mirko, Derkas, Leopoldo Fregoli, Edmond de Bries, Asensio Vidal, Pirondello, Ocaña, Violeta la Burra, Carmen de Mairena o Ángel Pavlovski, entre altres, i a espais mítics com el Wuli-Chang, la Criolla, l’Edén Concert, la Cúpula Venus o la bodega Bohemia. Roberto G. Alonso, com a hereva dels lluentons, els talons d’agulla i les plomes de més de cent anys d’història als nostres escenaris, estarà acompanyada de Jazmine Verdaguer, pubilla nostrada i alter ego del músic Jordi Cornudella, en aquest espectacle a l’antiga presó model de Barcelona, que en el seu dia va ser un espai de repressió del col·lectiu LGTBI i que avui es transforma en escenari, en un acte de justícia poètica travesti.
Aquest és un projecte que sorgeix de la complicitat entre el coreògraf i intèrpret Roberto G. Alonso i l’autor i director, Josep Maria Miró. Roberto G. Alonso és titulat en dansa contemporània per l'Institut del Teatre i llicenciat en història de l'art, i l'any 1995 va fundar companyia pròpia amb el seu nom. És creador d’una desena d'espectacles (de sala, carrer i també de públic familiar), responsable de l’assessorament de moviment en obres de teatre i òperes contemporànies i també director d'escena. Entre les seves creacions més conegudes hi ha A mí no me escribió Tennessee Williams (2016), Laberint Striptease (2019), homenatge al cabaret i a l'obra de Joan Brossa, o Marúnica (2020), espectacle familiar dedicat a la pintora surrealista Maruja Mallo. Josep Maria Miró és autor de més d’una vintena d’obres pròpies, adaptacions i dramatúrgies, amb més d’un centenar d’estrenes a tot el món. Miró és autor d’El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc (2020), obra amb la qual va obtenir per tercera vegada el prestigiós premi Born i amb la qual també va ser guardonat el 2022 amb el Premi Nacional de Literatura Dramàtica, que concedeix el Ministeri de Cultura del Govern espanyol. Miró també és autor de Temps salvatge (2018), guardonat amb el premi Max, Nerium Park (2013), El principi d’Arquímedes (2011) o Gang Bang (2010). El clarinetista i compositor Jordi Cornudella, expert en composicions per a cinema, obres de teatre i espectacles diversos, és actor i intèrpret en aquest muntatge i també el responsable de la direcció musical. Com a membre de la companyia teatral Anemisko ha participat en l'espectacle Hem vingut aquí a deixar les coses clares (2017), dirigit per Jordi Oriol, o dels esmentats Laberint Striptease (2019) o Marúnica (2020), amb Roberto G. Alonso.
Una producció de Cia. Roberto G. Alonso, Observatori Europeu de Memòries (EUROM), Fundació Joan Brossa - Centre de les Arts Lliures, FiraTàrrega i Grec 2023 Festival de Barcelona.
Idea original i direcció escènica: Josep Maria Miró, Roberto G. Alonso. Ajudantia de direcció: Marta Fernández Martí. Interpretació: Roberto G. Alonso, Jordi Cornudella. Escenografia: Albert Pascual. Disseny de la il·luminació: Ganecha Gil. Disseny de l'espai sonor: Arnau Grande. Comunicació: Marta Fernández. Producció executiva: Joan Solé, Gemma Ros. Fotografia: May Zircus.
