Com començar a ballar quan ja has après els codis del moviment? Com unir i combinar aquests codis per tal d’expressar d’alguna manera què som i què ens passa ara mateix? Què tenen aquests codis dels qui ens van precedir i què diuen de nosaltres avui? S’ho pregunta Jesús Rubio Gamo, l’autor d’una recerca coreogràfica sobre el més bàsic i essencial, una peça que busca la grandesa en les coses més petites i que aposta pel moviment continu i la repetició hipnòtica, utilitzant com a instruments els cossos dels intèrprets. Són cossos al límit, portats fins a aquesta frontera en la qual es tornen més dúctils, més connectats, més receptius.
Tres cantaoras i palmeras acompanyen en escena els ballarins i ballarines, en un primer moment, únicament amb palmas i jaleos; després, amb cançons populars versionades. La percussió de les palmes és una acció de la màxima senzillesa, una acció que emana del cos i que adquireix complexitat quan es combina amb la paraula cantada i el moviment. En el fons, es tracta només de cantar i ballar, exercicis de gran simplicitat que ens condueixen, no obstant això, cap a la sofisticació, transitant així el camí que pretén recórrer aquest espectacle. A Acciones sencillas, l’artista despulla la dansa de tot element que no sigui essencial. No trobareu en escena artificis ni recursos innecessaris a banda d’aquestes “accions senzilles” que es repeteixen una vegada i una altra sense una causa concreta, adquirint profunditat en la mateixa mesura en què els cossos consumeixen energia, sobrepassen la seva dimensió física i es projecten més enllà permetent que emergeixi una certa espiritualitat, una dimensió que transcendeix l’aspecte carnal i mecànic, que mostra la complexitat nascuda d’una senzillesa aparent.
Nascut a Madrid el 1982, Jesús Rubio Gamo produeix les seves pròpies coreografies des de l’any 2008. Ha estudiat ballet clàssic, dansa contemporània, teatre i literatura, i va obtenir una beca per fer un màster en Coreografia a la London Contemporary Dance School (The Place). A més, també té un màster en Pràctica Escènica i Cultura Visual. Les seves creacions s’han vist en alguns dels principals festivals de dansa a Espanya, Europa i Sud-amèrica, i ha estat seleccionat dos anys seguits per la prestigiosa xarxa de dansa Aerowaves, finançada per la UE, entre els vint creadors de dansa joves més interessants del continent. Entre les seves creacions més conegudes, Gran Bolero (2018/2019), primera peça de gran format amb la qual va aconseguir aliar els Teatros del Canal de Madrid amb el Mercat de les Flors de Barcelona. Era una peça per a sis intèrprets catalans i sis de madrilenys que apostava per la repetició, el caràcter circular i la resistència física portada al límit. Nominada als premis Butaca 2019 i guanyadora del premi Max 2020 al millor espectacle de dansa, aquesta coreografia va col·locar Jesús Rubio Gamo en l’objectiu dels crítics més atents a les noves tendències de la dansa contemporània, però també del gran públic. L’any 2020 va rebre el premi Ojo Crítico que concedeix Radio Nacional de España.
Una coproducció del Grec 2021 Festival de Barcelona, Centro de Cultura Contemporánea Conde Duque de Madrid i Festival Romaeuropa.
Concepció, coreografia i direcció: Jesús Rubio Gamo Composició musical, arranjaments i disseny de so: José Pablo Polo Interpretació: Clara Pampyn, Olaia Valle, Natalia Fernandes, Raúl Pulido, Diego Pazó Veu, percussió i palmas: Paz de Manuel, Blanca Paloma, Desiré Paredes Disseny de la il·luminació: Carlos Marquerie Disseny del vestuari: Naldi Fernandes, Sabina González Producció: Eugenio Molina Assistència de direcció: Alicia Cabrero Acompanyament artístic: Elena Córdoba Assistència de la il·luminació: Cristina Bolívar Coordinació tècnica: Andrés Dwyer Intèrprets suplents: Eva Alonso, Alberto Alonso Fotografia: Jesús Vallinas, Lucía Marote
