Entre la faula poètica, el recital musical i l’himne a la dona, el conte urbà de Koffi Kwahulé ens acosta a l’univers d’un dramaturg de Costa de Marfil format a París que ha dut el jazz a la mateixa estructura de les seves obres i l’ha convertit en l’espina dorsal de la seva poètica. Potser és per això que la protagonista d’aquesta peça plena d’elements onírics es diu Jaz, una dona que parla poc i viu entre uns lavabos públics i una cambra de criada. Però si ella roman silenciosa, la seva amiga parlarà per ella. I ens portarà de la mà per un món urbà, el nostre, ple de violència i animalitat, un món terrible on també hi creix la bellesa: les flors de lotus més boniques, diuen, creixen entre excrements.
Intèrprets: Txell Manyoses, Mireia Trias; Música: Johann Sebastian Bach, Johann Paul Von Westhoff, Heinrich Ignaz Franz Biber, Locatelli; Direcció: Raimon Molins; Idea original: Javier Aracil; Traducció: Mireia Trias, Raimon Molins; Direcció musical: Roger Junyent, Cecília Clarés; Interpretació musical: Roger Junyent; Escenografia: Larna Teatre, Atrium; Disseny de llums: Raimon Rius; Vestuari: Larna Teatre, Atrium; Cap tècnic: David Valero; Comunicació: Comèdia; Disseny gràfic: Joan Bacardi;
