Simone Bertuzzi i Simone Trabucchi col·laboren com a Invernomuto des de l’any 2003. La seva pràctica se centra principalment en la imatge en moviment i el so, encara que sovint integren en el seu treball l’escultura, la performance i les publicacions. Negus, que es projecta en aquesta sessió, és un dels seus assajos fílmics entorn del so, el colonialisme i la diàspora. En el film s’explora la convergència de la història, el mite i la màgia a través dels complexos i contradictoris llegats de l’últim emperador d’Etiòpia, Haile Selassie I, més conegut com a Negus, una paraula que significa ‘rei’ en l’idioma amhàric propi d’Etiòpia. A Itàlia, durant el govern feixista de Mussolini, Selassie va ser presentat com un dimoni negre, la qual cosa va justificar la invasió d’Etiòpia. El moment coincideix amb el màxim apogeu a Jamaica del rastafarisme, que reivindicava Selassie com el seu Déu viu i el Crist negre ressuscitat. Negus s’alimenta del buit entre aquestes dues realitats irreconciliables. Tot això alimentat per la doble presència de Lee Scratch Perry, que plana com un fantasma espiritual sobre l’Arca Negra, el seu antic estudi d’enregistrament a Kingston, que es va cremar els anys vuitanta, i com a mestre d’una cerimònia ritual de foc realitzada a Itàlia per tal d’invocar l’esperit de l’últim emperador d’Etiòpia.
Són precisament aquestes connexions entre Itàlia, Etiòpia i Jamaica el punt de partida de STILL, una altra de les manifestacions de les recerques artístiques entorn de la música popular de Simone Trabucchi. Acompanyat aquest cop pel vocalista afroitalià Devon Milers, s’embarca en aquesta nova iteració de la seva aguda revisió del passat colonial europeu i homenatge a la cultura de base popular, en una estranya i hipnòtica mescla i actualització del dancehall, el dub i la tradició musical jamaicana, que es complau en el llegat del bubbling i els seus jocs amb el pitch i les velocitats de reproducció.
El cicle Lorem Ipsum, batejat amb l’expressió llatina que s’utilitza en disseny gràfic per a demostracions de tipografia o dissenys falsos de maquetació, torna a aproximar-se a la música i al fet lúdic des dels marges. Ho fa acostant als espectadors i espectadores uns artistes que posseeixen una estètica pròpia i singular, que desdibuixen els límits entre disciplines, que fan servir les seves creacions com a territori d’experimentació o que converteixen en protagonistes cossos racialitzats, sexualitats dissidents i artistes femenines emergents.
Una coproducció del Grec 2021 Festival de Barcelona i el MACBA.
ENTRADES A PARTIR DEL 8 DE JUNY
Fotografia: Moira Ricci
