El vent, que ja amenaçava, s’aixeca de sobte. Són dos en un vaixell fràgil: una passejada en barca, una parada en una cala, un got d'aiguardent, alguna cosa de menjar. I, ara, un d'ells decideix anar cap a mar obert i ja som a alta mar. Sobre l’escenari, el viatge, el trajecte, les illes mar endins, la boira i l’oceà, ara calmat i aviat amenaçador. Un sol moviment representa la travessia del canal i l'ombra de la depressió, mantinguda a distància i que reapareix amb força; la fraternitat ?l'amor??, que a poc a poc es torna insostenible, amb tan poc pes, fins a l’accident final que portarà la calma i la pau, la lleugeresa finalment.
Un viatge a l'interior de dues vides entrellaçades, una odissea, un camí paradoxal cap a l’apaivagament.
Intèrprets: Tom Brooke, Jack Laskey; Direcció: Patrice Chéreau; Concepció: Éric Neveux; Versió anglesa: Simon Stephens; Escenografia: Richard Peduzzi; Direcció de producció: Nicki Brown; Vestuari: Caroline De Vivaise; Il·luminació: Dominique Bruguière; Ajudant d'il·luminació: François Thouret; Ajudant de direcció: Peter Cant; Amb la participació de: Thierry Thieû Niang; Regidor de la companyia: Hazel Price; Ajudant de regidor: Amy Almond; Assistent tècnic del regidor: Mark Richards; Direcció de vestuari: Jo Green; Direcció de so: Sally Evans; Direcció tècnica i il·luminació: Joe Hicks; Direcció d'escena: Simon Evans; Consultor tècnic: Pascal Baxter, Benoit Probst, Eric Proust; Traducció: Eduard Bartolí; Fotografia: Simon Annand;
