Una companyia teatral de Sarajevo que va mantenir la seva activitat fins i tot durant els pitjors moments del setge, ens parla de la necessitat de comprensió i amor i ens mostra les terribles veritats que poden emergir de l'esperit humà.
En una ciutat sense nom, en algun lloc d’Europa, Helver i Carla s’amaguen. De fet, podrien ser a qualsevol país sotmès a crims, guerres o persecucions: des de l’Alemanya nazi a Ruanda o l’antiga Iugoslàvia. Aquí es viu una guerra civil que ho assola tot, d'aquí que els protagonistes s'amaguin, tot i saber que és només qüestió de temps que els trobin. Corren perill, però Helver, que pateix una discapacitat intel·lectual, ho veu tot com si fos només un joc de soldats. La nit d’Helver, una obra del polonès Ingmar Villqist dirigida per Dino Mustafić (Sarajevo, 1969), ens parla de com el militarisme creixent contamina les societats i s'infiltra fins i tot en els assumptes domèstics. Estrenada a Sarajevo el 2004, ens ofereix una visió sobre el comportament humà quan s’esgoten les possibilitats de fugida. La companyia Kamerni Teatar 55 va mantenir la seva missió de resistència cultural a l’agressió i la barbàrie en la Sarajevo assetjada, entre 1992 i 1995. Entre bombes i foc de morters, el grup es va mantenir fidel als seus principis i va celebrar fins a vint-i-vuit estrenes d’un repertori sense adscripcions polítiques, nacionals ni religioses.
Autoria: Ingmar Villqist; Direcció: Dino Mustafić; Intèrprets: Ermin Bravo, Mirjana Karanović; Escenografia: Kemal Hrustanović; Vestuari: Ramiza Sarić; Dramatúrgia: Ljubica Ostojić; Regidoria: Rade Jagličić; Il·luminació: Elvedin Bajraktarević; So: Edin Hajdarević;
