Volia escriure sobre el segle xx. També volia escriure una obra sobre economia, ja que és el tema dominant (l’únic?) en la política moderna, i la font de veritable poder en aquests temps cada cop més globalitzats. I, finalment, volia escriure sobre els homes i la nostra infinita capacitat d’il·lusió. I em va sortir Via Gagarin. Una comèdia. No esperava que fos una comèdia, però si tenim en compte els temes que van sorgir mentre l’escrivia (existencialisme, malaltia mental, terrorisme polític, nihilisme, globalització, la crisi de la masculinitat...) és evident que no podia sortir una altra cosa.
Direcció: Jesús Díez; Traducció: Josep Costa; Intèrpret: Miquel Gelabert, Santi Ricard, Enric Alredondo, Lluís X. Villanueva; Ajudant de direcció i dramatúrgia: Roser Batalla; Escenografia: Jesús Díez, Julià Farràs; Vestuari: Julià Farràs; Disseny d'il·luminació: Jesús Díez, Jordi Berch; Composició sonora: FMOL Trio (Pelayo F. Arrizabalaga, Cristina Casanova, Sergi Jordà); Regidoria: Sílvia Güell; Tècnic de llums: Jordi Berch; Tècnic de so: Jordi Berch; Fotografia: David Ruano; Premsa: Begoña Calabrés; Gerència: Manolo Osto; Producció executiva: Bruno Jordà; Distribució: FOCUS;
