Què hi ha dins del nostre cervell? Quins misteris amaga que no som capaços de penetrar? Com funciona el cervell d’algú altre i quines normes morals o ideològiques en regeixen el funcionament? S’ho va preguntar el dramaturg Jordi Prat i Coll en posar-se a escriure una peça teatral sobre una noia que inicia un camí sense retorn, un personatge tan capaç de viure una certa idea de miracle com d’endinsar-se en els inferns del nostre temps sense sortir de Ciutat Vella. Perquè els carrers del Raval són escenari d’una reflexió sobre la innocència i sobre la vanitat del nostre món en què no falta la poesia ni un caràcter oníric que amara la representació. Un gat, una gavina, una dona que es mira una pel·lícula o que ho intenta, un traficant, un home amb un caminar peculiar: tots són personatges d’un text construït amb frases breus, com disparades contra uns espectadors i espectadores que s’enfronten a una realitat crua i violenta que ens parla de la naturalesa fràgil i incomprensible de l’ésser humà.
En la línia de suport a la dramatúrgia catalana per part del Festival, Fàtima constitueix el retorn al Grec, per segon any consecutiu, d’un dramaturg, director i pedagog que l’any passat ja va estrenar-hi M’hauríeu de pagar, un aplaudidíssium text construït a partir de les tres veus d’uns personatges tan malalts de solitud com la mateixa protagonista de l’obra que veurem enguany. La signa Jordi Prat i Coll, un director teatral que ha posat en escena muntatges com La Rambla de les floristes, de Josep M. de Sagarra; Els Jocs Florals de Canprosa, de Santiago Rusiñol (premi Ciutat de Barcelona de teatre, premi Max a la millor adaptació i Premi de la Crítica a la millor direcció) o El público, de Federico García Lorca, entre altres, però que també ha escrit textos teatrals com Carrer Hospital amb Sant Jeroni, Obra vista, De quan somiava o l’esmentada M’hauríeu de pagar, entre altres. L’autor i director, amb més de vint anys de trajectòria als escenaris, fa també de traductor, una tasca que l’ha dut a endinsar-se en el món literari d’autors com Copi, Caryl Churchill, Ayub Khan-Din, Sarah Kane o debbie tucker green, entre altres.
Una coproducció del Grec 2022 Festival de Barcelona i el Teatre Lliure.
Interpretació: Mercè Aránega, Albert Ausellé, Queralt Casassayas, Tilda Espluga, Jordi Figueras, Daniela Fumadó, Sergi Torrecilla Escenografia:Marc Salicrú Vestuari: Albert Pascual Caracterització: Anna RosilloIl·luminació: Raimon Rius Espai sonor: Lucas Ariel Vallejos Ajudantia de direcció: Ester Villamor Ajudantia d'escenografia: Paula González Ajudantia de vestuari: Carlota Ricart Alumne en pràctiques d'il·luminació de l'ITT: Quim Algora Construcció de l'escenografia: Jorba-Miró Taller d’escenografia Construcció del cap de rata: Martí Doy Confecció del vestuari: Goretti Puente Fotografia d'escena: Sílvia Poch Altres fotografies: Detall del Sant Miquel de Jaume Huguet (cap a 1455-1460, Museu Nacional d’Art de Catalunya)
