Eraritjaritjaka

Els parlants d’una llengua australiana defineixen com a eraritjaritjaka el desig d’anhelar allò que ja no es té, el desig de gaudir de la nostàlgia. Goebbels, un home que amb una personal concepció visual i multidisciplinària i una profunda inquietud per l’experimentació ha revolucionat la manera d’entendre el teatre musical, s’ha inspirat en aquesta Eraritjaritjaka redescoberta per Canetti. El resultat és una obra que aborda la relació entre l’home i el seu entorn, la manera com percebem el món i com ens l’apropiem. Un espectacle que, conjugant paraules, música i imatges en vídeo, ha seduït espectadors alemanys, francesos i escocesos i també la premsa, que amb qualificatius com “virtuós”, “vertiginós” o “fenomenal”, s’ha rendit a la fascinació visual d’aquest singular thriller tecnològic.

Concepció, direcció i música: Heiner Goebbels; Escenografia i il·luminació: Klaus Grünberg; Vídeo en directe: Bruno Deville; Amb: André Wilms, The Mondriaan Quartet;